Dies d'agost

La setmana passada vaig sortir cada dia a navegar, sempre al matí; quan s'havia establert bé la marinada, al voltant de les dotze (hora oficial). He pogut gaudir de valent amb les virades i els recorreguts prèviament estudiats en funció de la direcció del vent, assajant gairebé tots els rumbs. Amb la carena neta i les veles ben trimades, amb la canya fixada amb les gomes elàstiques per facilitar les maniobres i les quatre coses més que he mirat de perfeccionar, he quedat plenament satisfet. No obstant, en maniobrar sol en sortir de l'amarratge, i algun cop també en tornar, continuo tenint algun petit problema quan bufa vent del primer quadrant.

Evidentment, aquests problemes són fàcilment evitables amb la participació d'un tripulant. Ja he comentat moltes vegades que no hi es presenten problemes amb el vent habitual a l'estiu (SSE). No obstant això, alguns dies de la setmana passada bufava vent de llevant amb una mica de força (de 3 a 4, Beaufort) i prou maldecaps que aquesta circumstància em donava a l'hora de sortir de l'amarratge, afegint el fet que el Marines (el barco de l'Òscar que sol estar amarrat per babord del Sobrevent) estava de viatge i, per tant, no podia comptar amb aquesta guia de sortida (marxa enrere) que evita que la proa del Sobrevent caigui a babord empès pel llevant.

Recordo ara que, abans que marxés de viatge el Marines (tot i comptant, per tant, amb la seva guia de defenses),  fins i tot, un dels dies que bufava del NNE amb força Beaufort 4, vaig haver de desistir de sortir perquè ni ajudant-me del motor (marxa enrere) podia resoldre el problema d'estar a la vegada governant la maneta del canvi i, a la vegada, procurant que no s'abalancés damunt de la popa del Marines.

Un altre problema a tenir en compte, i que es va fer ben palès un del dies que el Marines no estava amarrat és que el vent de llevant, en tornar a l'amarratge el Sobrevent, pot fer que estant ocupat jo en cobrar els caps d'amarratge, no tingui temps a prendre la guia del mort i virar-la per evitar que la popa caigui a babord i faci que l'embarcació es posi travesser (en relació a la posició habitual a l'amarratge:de proa al pantalà) i, per tant, em resulti molt difícil (sense ajut, és clar) tornar-lo a la posició correcta, atès que ja no puc valdre'm dels impulsos rectificadors que puc donar empenyent amb la gafa contra el pantalà per tal que, per acció i reacció, s'aparti la popa del pantalà. Sort vaig tenir que un veí, molt amable, em va ajudar a passar-me la guia del mort. A posterior, pensant sobre el particular, vaig veure clar que, sense ajut, l'única manera d'evitar l'ensurt passa per donar prioritat a la recuperació de la guia del mort, abans que als caps d'amarratge de proa, tot just la proa de l'embarcació està a mig metre o un metre del pantalà.