Estat actual del Sobrevent

El Sobrevent és un sloop (balandre) amb aparell bermudià i eixàrcia a topall (8/8), botat el 1977. Gènova amb enrotllador i major no relingada a la botavara amb sistema clàssic de presa de risos. Faig servir un gènova semipesant, amb banda protectora solar, però tinc estivats dos gènoves més, més lleugers, una mica vells i que encaran no he provat. Té una eslora total de 7,74 m, mànega de 2,80 m, puntal de 1,41 m, 2800 kg de desplaçament (1120 kg de llast) i 5,88 T.R.B d'arqueig. És un bon barco per fer navegació costera (zona 4), estable i maniobrable, amb una capacitat de càrrega màxima de 400 kg. En el rol s'ademeten fins a quatre tripulants. El dipòsit d'aigua dolça té una capacitat de 140 l. Les seves línies són típiques dels anys setanta, un Puma 26', disseny dels arquitectes Holman & Pye i construït a les drassanes Inerga S.A., a Polinyà (Barcelona), avui en dia ja desaperegudes. El casc està fet d'estratificat de polièster i fibra de vidre. Vaig adquirir el Sobrevent l'agost de 2004. El barco estava en disposició de navegar, tot i que amb deficiències importants: el motor intraborda de sèrie, un motor diesel Lambordini marinitzat per Solé (un Solé Mini 2 de 9 HP), era irrecuperable, i el motor FB Mercury (gasolina) de 2 temps amb una potència de 8 HP, que l'anterior armador li havia posat provisionalement, no oferia garanties quan algun dia m'havia trobat marejol entrant a port - agraeixo no haver enfrontant maror - tot i que el Sobrevent va poder fer una bona singladura fins a Torredembarra desde la Pobla de Farnals (València) un calorós agost (la meva primera travesia llarga) amb l'ajut del gènova hissat (just quan el vam adquirir); la base del pal estava afectada de corrosió galvànica (calia substituir-la), el tensor del backstay estava passat de rosca - cosa que vaig descobrir amb horror després d'unes quantes sortides amb F4; afortunadament, no va passar res -. La instal·lació elèctrica demanava una revisió (els llums de navegació no funcionaven) ... Després de passar l'hivern al varador i amb l'ajut de Wifredo (bon amic i excel·lent professional), l'estiu de 2006 el Sobrevent va estrenar motor diesel nou (un llampant intraborda diesel, un Vetus de 16 HP de color groc). Es van canviar les aixetes de fons i es va anul·lar la sortida de l'WC marí, que vaig substituir per una WC químic per tal de poder cumplir la normativa MARPOL i passar la inspecció ITB (2007), ja que encara no tinc intencions d'equipar el Sobrevent per navegar més enllà de les 12 milles nàutiques (zona de navegació 4, corresponent a l'antiga categoria de navegació C). No obstant això estic segur que el Sobrevent és un barco força mariner i, ben equipat, tot i els seus anys de servei, no dubto que pugui fer travessies d'altura. Si més no, en un futur proper espero poder navegar fins a Dènia (fent navegació costera) i, desde allí, posar rumb a Eivissa i Formentera, tornant per les Columbretes i, a rumb directe, fer cap altre cop a Torredembarra. Una de les coses que estic estudiant (2008) és la manera d'aparellar un tormentí en un estai de posar i treure i poder fer servir en una travessia llarga, cas que el mal temps no em doni opció i hagi de córrer el temporal (només amb el tormentí) o bé posar-me a la capa amb la major risada i el tormentí en fatxa per esperar que amaini i poder entrar a port amb seguretat. El sistema elèctric, arreglat, ja torna a funcionar al 100% (2006); l'eixàrcia ha tornat a ser segura (2006), l'obra viva s'ha reparat (2006) ... Queda per resoldre el problema de la coberta ja que s'enfosa una mica en passar per segons quins llocs, tot i que aguanta bé: no obstant això, encara no he trobat una solució com cal, però tinc algunes idees; de moment, però, no és una qüestió d'urgència. També he posat a punt les veles. He instal·lat esglaons plegables per poder pujar al pal i reparar el que convingui sense necessitat de grues i operacions costoses. El gènova està prou bé (em sembla a mi), quant a la major, ja l'he canviat per una de nova (2007); conservo, però, encara una de les dues que hi havia al barco quan el vaig adquirir, totes dues velletes; la primera la vaig esquinçar en una virada amb F4 (2006), i la segona, que he fet servir fins fa ben poc (2007), no duia sabres - Poc a poc i bona lletra ! - però en cas d'una avaria en la major de servei em servirà per arribar com a vela major de respecte. He preparat una lína de fondeig principal a proa - d'ús immediat - que consta d'una àncora Kobra de 12 kg amb 10 m de cadena de 8 mm i 50 m de cap de 16 mm, i una segona línia de fondeig d'emergència que guardo en compartiment sota les lliteres de la cabina de proa a punt de pujar-la a coberta si fos necessari, cosa que puc fer ràpidament a través de l'escotilla de proa; aquesta segona línia de fondeig consta d'un ancla Danforth de 10 kg amb 8 m de cadena de 8 mm i 50 m de cap de 16 mm. Ara per ara, faig petites singladures, centrant-me en moltes maniobres a vela, fondeig, i exercicis de navegació costera, d'estima, i astronòmica (tot i que contrasto les posicions amb un GPS portàtil). He pintat totes dues àncores amb pintura epoxy de color blanc, per tal d'augmentar la protecció a la corrosió i també per fer-les més visibles quan fan fons i, així, controlar millor el fondeig. Disposo també d'un cap prou llarg amb una boia per virar l'àncora i recuperar-la si s'enganxa al fons en alguna roca, fissura o objecte en una posició no desitjada en el moment de salpar.