miércoles, 12 de noviembre de 2008

Nusos i voltes: sobre l'as de guia

Un dels nusos més emprats, tant a mar com a muntanya, és l'as de guia. És un nus resistent a la tracció (no n'és tant, però, que el nus de vuit), fàcil de fer i desfer, a més de ser força fiable. A continuació parlaré d'algunes coses curioses sobre el per què del seu nom. L'as de guia (o aix: Panxo Pi-Suñer, Nusos mariners, Noray, 1995) es coneix també amb el nom de “bulin”, anglicisme que ve de“bowline”. Aquesta paraula és ben bé nàutica - “line”: cap (de fondeig, d'amarratge ...), i “bow” (proa) -, tot i que aquest nus ja el coneixien els antics egipcis ja que s'ha forma part de diverses troballes arqueològiques. En els temps de la marina de vela, navegar de bolina designava el rumb que modernament coneixem com a cenyida (el vent aparent entra per una de les amures, formant un angle de 45º amb la línia de que va de la roda al codast, aproximadament). Per altra banda la bolina també designava un dels caps que forma part de l'eixàrcia de labor dels grans velers i que, precisament, treballa amb tensió quan l'embarcació porta rumb de bolina. La designació as de guia amb què a la mediterrània coneixem aquest nus (antigament aix ) ja és més difícil de dilucidar. D'una banda, pot ser que as vingui de aix. El mot aix, segons el diccionari Català-Balear no sembla que tingui una relació clara amb els termes mariners: (aix de la roda d'un carro) . Davant d'això, em sembla que as o aix estén el seu significat a “peça important o capdal de ...” (la funció que ha de fer el dispositiu), és a dir, l'"as" vindira a ser el propi nus. Per altra banda “guia” sí que sembla fer referència a un cap, modernament, per exemple, la guia del “mort” amb que amarrem l'embarcació. He consultat del diccionari de la Real Academia de la Lengua i, efectivament, una guia (en la llengua germana, el castellà) és un cap o corda. En alpinisme, aquest nus es coneix també amb les dues designacions: “as de guia” i "bulin". Pel que fa a la primera, es podria pensar que ve dels guies alpins i el nus amb què s'encordaven als seus clients en els primers temps de l'alpinisme, però no és pas així, això és una anècdota púrament circumstancial. que aquesta sigui l'explicació – i “bulin” (del terme “bowline”).


crèdits: Wikipedia

lunes, 10 de noviembre de 2008

El Sobrevent ja té tormentí !




Ja fa uns quants dies que em va arribar el tormentí storm bag dissenyat per ser instal·lat a l'estai del gènova. L'han enviat directament des de la localitat de La Trinité Sur Mer (Morbihan, Bretangne Sud). És un tormentí de 4 m2 (prou gran per al petit Sobrevent. L'storm bag és de concepció moderna, en el sentit que, com ja he dit, no necessita un estai volant per ser aparellat: només cal enrotllar el gènova, recollir les escotes i adaptar la bossa (d'un color groc llampant, ben visible) on la petita vela va plegada de tal manera que sigui molt fàcil d'aparellar cas que el vent sigui excessiu per al gènova tot i enrotllat. La bossa, plegada, té forma de llibre. Les escotes pròpies cal connectar-es a les anelles que duu pel costat que s'obra.

Havent enrotllat el gènova i, si cal, amb l'ajut del motor (per mantenir ben equilibrat el valer), ens situem ben afermats al balcó de proa (arnés i línia de vida), tot seguit obrim la bossa del tormentí com obríssim un llibre, i el centrem a proa de l'estai del gènova; tanquem ambdues parts, afermem el puny d'amura, i connectem la drissa lliure de l'espi al puny de drissa. Tornem a connectar el mosquetó d'obertura ràpida a les escotes i, amb elles, ràpidament ens retirem a la banyera o al peu del pal, segons tinguem o no dirigida tota la maniobra a la banyera. Farem passar les escotes del tormentí per les politges del carro i, cobrant-les, despleguem la vela horitzontalment, del puny d'amura cap al pal. Tot seguit, la hissem amb la drissa de l'espi, ben templada amb l'ajut del xigre. Cacem escotes i ja tenim operativa una vela robusta i petita per a vents molt forts.

Per tal d'equilibar bé el veler i navegant en cenyida, o de bolina ... caldrà prendre el segon ris de la major. D'aquesta manera podem posar-nos a la capa, si cal i és convenient.

Si, per contra, es decidim - i es pot - córrer el temporal, podem arriar del tot la major i fer ús només del petit tormentí, amb el vent aparent per l'aleta, si pot ser (si la mar ho permet).


Tota la informació del fabricant aquí