Avui he tornat a provar el pilot de canya Simrad-Navico TP20. Només sortir del port, navegant a motor, he fixat el rumb. Al començament semblava que tot anava bé: el pilot anava corregint el rumb amb regularitat fent un soroll que no indicava en absolut cap avaria en el dispositiu. Però de seguida (al cap de 10 minuts) ha sonat un brunzit continu (una alarma) i l'aparell a deixat de mantenir el rumb; he passat al mode d'ajust manual del rumb prement els botons que fan estirar o escurçar la tija per poder fer caure la proa una mica a estribord o a babord i ja no ha respost.
Hauré de fer-lo revisar. Si més no, ho hauré de tornar a provar. Possiblement s'ha desgastat alguna peça de la transmissió. He continuat amb el sistema dels caps i els nusos auto blocadors per trincar la canya en un angle de timó determinat. I, alternativament, amb les politges i les drisses que hem permeten governar assegut a l'ombra de la vela major, a prop del pal. El gran avantatge d'aquests sistemes és el fet que no posen en compromís la reserva d'energia de la bateria de servei.
El vent, de component S, no ha començat a pujar (a força 3) fins que ja tornava a port (16:00 UTC), però m'ha donat temps a gaudir d'una curta però deliciosa cenyida. Una parella de gavines juguen entres els sinus de les onades mentre el Sobrevent sembla que vulgui afegir-s'hi. Deixen que ens apropem: sis, cinc, quatre .... tres metres per l'amura de babord, i alegrement criden, es posen al llom de l'onada que separa harmoniosament la proa del veler, s'envolen uns segons després. El blanc del seu cos llueix sota el fons blau del mar i el cel, i el so de l'escuma i el fluir de l'aigua sota la quilla sembla agermanar-ho tot.
