Avui he decidit navegar a la tarda perquè com que María ha anat a Madrid aquest cap de setmana a veure les seves nebodes ja no hi he patit pel dinar. A més, a mig dia, hem anat a fer un tomb amb en Puck pel bosc de la Marquesa.
Havent dinat, he sortit de port a les 1400 UTC. He tornat a enviar la drissa de la major a la banyera perquè el gigre del pal (a babord) s'ha tornat a espatllar: el cargol que el colla a la base deu estar passat de rosca i, ara, queda curt, salta la carcassa; és evident que no puc arriscar-me a fer-lo servir (més d'un cop l'he hagut d'aguantar amb la mà). Miraré de canviar-lo per un de nou; no sé si encaixaran els sis cargols en la mateixa posició de la pletina. Ha bufat vent de component Sud, 15-17 nusos (força B 4), marejol, cel clar i assoleiat. He dubtat de sortir amb el primer ris posat, però, al final no l'he posat; sí que he portat reduït el gènova, però: en un 75%. És emocionant passar l'onada, el Sobrevent s'hi encara decidit i surt content després fer que l'onada, ja desfeta, m'esquitxi.
He practicat les virades per avant i per rodó. Després de navegar una hora el vent ha caigut notablement (a 5 nusos). El marejol, quan el vent cau, en no portar una marxa equilibrada, i fins i tot en quedar-se aturat, fa que el veler es mogui de valent, balancejant-se i fent pantocades, la qual cosa pot fer desagradable la feina de carregar la major, baixar les defenses i anar plegant les coses (desfermar la línia de vida per popa, molar el cap que faig servir per governar la canya des del peu del pal, etcètera). És millor esperar, potser, a tenir el motor en funcionament i, mentre, ens apropem a la bocana, havent reduït els moviments caòtics per la marxa regular del veler, fer totes aquestes petites feines; això sí, amatents amb una mà a la canya.
En arribar a port, com sempre, he netejat la sal dels metacril·lats dels portells i de la coberta amb aigua dolça, fent servir la mànega que sempre porto al cofre de'estribord. Avui, amb les nombroses esquitxades, n'hi havia força. He pasat el dit pels vidres i me l'he portat als llavis per comprovar el gust salat de la sal precipitada.
sábado, 29 de mayo de 2010
Revisió anual del motor intraborda
| Enguany he ecomanat la feina de revisió anual del motor diesel a en José, el mecànic de Mestral Nàutica. Sempre m'han tractat molt bé, tan ell com en Jordi. S'ha fet el canvi d'olis (del carter i de la invesora), la substitució del rodet de la bomba d'aigua de mar, revisar la tensió de la corretja de l'alternador, i la neteja del filtre primari de combustible. Tot plegat, amb la mà d'obra m'ha costat 225 €, aproximadament. |
jueves, 20 de mayo de 2010
feinejant amb l'obra viva, netejant l'hèlix i l'eix ...
Aquest dimarts he acabat la feina de manteniment de l'obra viva del Sobrevent. El vaig treure a l'esplanada de varada el passat dimarts i he tardat una setmana, treballant tres tardes i un matí. Les despeses de varada i serveis (inclòs el travelift) han estat de 250 € aproximadament. M'he estalviat el lloguer de la màquina d'aigua a pressió, ja que he pogut portar la que tenim a casa, que ja ha fet el fet prou bé.
Vaig comprar la pintura antiincrustant (antifouling, en anglès) autopolimentable Titan de velocitat mitjana, color blau. En Wilfredo em va dir que havia fet servir aquesta pintura i, naturalment, vaig comprar la mateixa per evitar problemes d'imcompatibilitats; el color de la nova, però, sembla d'una tonalitat més clara que la de l'any passat, tot i que és possible que al cap d'un any s'hagi enfosquit una mica i no sabria donar una raó que ho expliqués.
El primer dia, immediatament després que els mariners del travelift deixessin el barco apuntalat amb estaques i una base pel peu de l'orsa vaig netejar l'obra viva amb la màquina d'aigua a pressió que tenim a casa (em vaig estalviar el lloguer de la màquina que tenen al port: 20 €). És important fer-ho tan bon punt s'ha tret de l'aigua perquè així es facilita el procés de neteja, quan el casc encara és humit. Vaig fer servir la granota, una gorra de visera, guants de latex, careta per a la boca i el nas, ulleres protectores, i les botes d'aigua de feinejar. Això és important perquè fent aquesta feina hom acaba brut de restes de pantent (roba i soles de les sabates). El dimecres a la tarda vaig passar l'espàtula de caires arrodonits (per no malmetre el gel coat) per tota l'obra viva i poder acabar de treure el que no havia volgut sortir amb l'aigua a pressió.
El divendres a la tarda vaig polir amb paper de vidre impermeable a l'aigua de grau 120 tota l'obra viva; anava mullant el paper en un pot i, amb una esponja, anava humitejant la zona a polir. No obstant això en Julian (el veí del varador que també estava fent el mateix que jo al seu veler) em va comentar que no feia pas falta i que ell només ho havia vist fer als que es dedicaven a fer regates. Vaig vaig passar el fregall pels pocs llocs que encara tenien una mica d'incrustacions i, després, vaig tornar a netejar-lo amb aigua a pressió per treure el polsim.
El dissabte al matí, amb el casc ben sec, vaig donar la primera capa de patent. Quan ja estava acabant em va venir a buscar María per anar a dinar al Faro (el restaurant del port on anem quan estem feinejant); em vaig posar molt content perquè no m'havia avisat prèviament. Li vaig presentar a en Julián, el veí que estava fent la mateixa feina que jo al seu bonic veler el Valencia, un sloop de 38 (?) peus fet de PRFV amb línies marineres similars al del Sobrevent però en gran, dissenyat per un arquitecte naval nordamericà i construït a Grècia a començament dels anys vuitanta.
El diumenge al matí vaig netejar l'hèlix i l'eix. El diàmetre de l'eix és de 25 mmm. L'hèlix és de 13 x 9 RH (Vetus: P38, No: C33730). Primer que res, per treure les incrustacions i petits crustacis agafats a l'eix i a l'hèlix vaig preparar una dissolució al 20% d'àcid clorhídric (salfumant) i, ben protegit amb guants de goma i ulleres per evitar accidentals esquitxades (molt perilloses per als ulls) el vaig aplicar amb un pinzell damunt la superfície de l'hèlix i de l'eix; vaig esperar un parell de minuts per esbandir-ho generosament amb l'aigua de la mànega que tenia preparada i, amb la rasqueta, vaig anar traient les incrustacions molt més fàcilment que si no hagués fet servir la dissolució. Vaig desmuntar els dos ànodes de zinc que el Sobrevent porta a l'eix (a proa del barbotant) i a l'hèlix; el primer estava bastant oxidat, més que el segon. Finalment, vaig acabar de netejar-ho amb paper de vidre, rasqueta i molta paciència.
Els recanvis dels dos ànodes els vaig trobar a la botiga d'en Francis i en Jaume (Barà Boats); tenen un bon dipòsit de peces de recanvi i són molt honrats amb els preus (tots dos van costar 12 €, aproximadament). Els vaig instal·lar, quedant així a punt per pintar altre vegada amb el primari (dues capes) i després, damunt, dues capes de patent per a eixos i hèlixs, de matriu més dura que la de la patent auto pulimentable de l'obra viva.
En relació a això he d'apuntar que m'he equivocat en el següent: havia d'haver fer servir una base de pintura primària amb epoxy (de la marca Titan) i, com he dit, una patent de la mateix marca per a l'hèlix, però en el seu lloc vaig fer ús d'una pintura primària per a l'eix i l'hèlix que vaig aplicar amb un pot d'spray de la marca International i una patent de la marca Titan per a eixos i hèlix de motors fora-bora (aplicada també amb un pot d'spray) i que vaig comprar a Mestral N. la tarda del dissabte (la botiga El Punt de les Pintures, on he comprat tots els productes de la marca Titan Yate, estava tancada no vaig poder trobar la imprimació epoxy enlloc) pensant-me que no en tenia, quan en realitat sí que les tenia guardades al garatge de casa, juntament amb la patent per a l'hèlix i l'eix. Bé, ja he aprés la lliçó per a l'any vinent, tot i que en Jordi (de Mestral) m'ha assegurat que anirà també prou bé el que hi he posat.
A l'obra viva li he donat dues capes i he gastat un pot de 2,5 L i un de petit de 750 mL.
Vaig comprar la pintura antiincrustant (antifouling, en anglès) autopolimentable Titan de velocitat mitjana, color blau. En Wilfredo em va dir que havia fet servir aquesta pintura i, naturalment, vaig comprar la mateixa per evitar problemes d'imcompatibilitats; el color de la nova, però, sembla d'una tonalitat més clara que la de l'any passat, tot i que és possible que al cap d'un any s'hagi enfosquit una mica i no sabria donar una raó que ho expliqués.
El primer dia, immediatament després que els mariners del travelift deixessin el barco apuntalat amb estaques i una base pel peu de l'orsa vaig netejar l'obra viva amb la màquina d'aigua a pressió que tenim a casa (em vaig estalviar el lloguer de la màquina que tenen al port: 20 €). És important fer-ho tan bon punt s'ha tret de l'aigua perquè així es facilita el procés de neteja, quan el casc encara és humit. Vaig fer servir la granota, una gorra de visera, guants de latex, careta per a la boca i el nas, ulleres protectores, i les botes d'aigua de feinejar. Això és important perquè fent aquesta feina hom acaba brut de restes de pantent (roba i soles de les sabates). El dimecres a la tarda vaig passar l'espàtula de caires arrodonits (per no malmetre el gel coat) per tota l'obra viva i poder acabar de treure el que no havia volgut sortir amb l'aigua a pressió.
El divendres a la tarda vaig polir amb paper de vidre impermeable a l'aigua de grau 120 tota l'obra viva; anava mullant el paper en un pot i, amb una esponja, anava humitejant la zona a polir. No obstant això en Julian (el veí del varador que també estava fent el mateix que jo al seu veler) em va comentar que no feia pas falta i que ell només ho havia vist fer als que es dedicaven a fer regates. Vaig vaig passar el fregall pels pocs llocs que encara tenien una mica d'incrustacions i, després, vaig tornar a netejar-lo amb aigua a pressió per treure el polsim.
El dissabte al matí, amb el casc ben sec, vaig donar la primera capa de patent. Quan ja estava acabant em va venir a buscar María per anar a dinar al Faro (el restaurant del port on anem quan estem feinejant); em vaig posar molt content perquè no m'havia avisat prèviament. Li vaig presentar a en Julián, el veí que estava fent la mateixa feina que jo al seu bonic veler el Valencia, un sloop de 38 (?) peus fet de PRFV amb línies marineres similars al del Sobrevent però en gran, dissenyat per un arquitecte naval nordamericà i construït a Grècia a començament dels anys vuitanta.
El diumenge al matí vaig netejar l'hèlix i l'eix. El diàmetre de l'eix és de 25 mmm. L'hèlix és de 13 x 9 RH (Vetus: P38, No: C33730). Primer que res, per treure les incrustacions i petits crustacis agafats a l'eix i a l'hèlix vaig preparar una dissolució al 20% d'àcid clorhídric (salfumant) i, ben protegit amb guants de goma i ulleres per evitar accidentals esquitxades (molt perilloses per als ulls) el vaig aplicar amb un pinzell damunt la superfície de l'hèlix i de l'eix; vaig esperar un parell de minuts per esbandir-ho generosament amb l'aigua de la mànega que tenia preparada i, amb la rasqueta, vaig anar traient les incrustacions molt més fàcilment que si no hagués fet servir la dissolució. Vaig desmuntar els dos ànodes de zinc que el Sobrevent porta a l'eix (a proa del barbotant) i a l'hèlix; el primer estava bastant oxidat, més que el segon. Finalment, vaig acabar de netejar-ho amb paper de vidre, rasqueta i molta paciència.
Els recanvis dels dos ànodes els vaig trobar a la botiga d'en Francis i en Jaume (Barà Boats); tenen un bon dipòsit de peces de recanvi i són molt honrats amb els preus (tots dos van costar 12 €, aproximadament). Els vaig instal·lar, quedant així a punt per pintar altre vegada amb el primari (dues capes) i després, damunt, dues capes de patent per a eixos i hèlixs, de matriu més dura que la de la patent auto pulimentable de l'obra viva.
En relació a això he d'apuntar que m'he equivocat en el següent: havia d'haver fer servir una base de pintura primària amb epoxy (de la marca Titan) i, com he dit, una patent de la mateix marca per a l'hèlix, però en el seu lloc vaig fer ús d'una pintura primària per a l'eix i l'hèlix que vaig aplicar amb un pot d'spray de la marca International i una patent de la marca Titan per a eixos i hèlix de motors fora-bora (aplicada també amb un pot d'spray) i que vaig comprar a Mestral N. la tarda del dissabte (la botiga El Punt de les Pintures, on he comprat tots els productes de la marca Titan Yate, estava tancada no vaig poder trobar la imprimació epoxy enlloc) pensant-me que no en tenia, quan en realitat sí que les tenia guardades al garatge de casa, juntament amb la patent per a l'hèlix i l'eix. Bé, ja he aprés la lliçó per a l'any vinent, tot i que en Jordi (de Mestral) m'ha assegurat que anirà també prou bé el que hi he posat.
A l'obra viva li he donat dues capes i he gastat un pot de 2,5 L i un de petit de 750 mL.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)