sábado, 29 de mayo de 2010

Sortida de tarda

Avui he decidit navegar a la tarda perquè com que María ha anat a Madrid aquest cap de setmana a veure les seves nebodes ja no hi he patit pel dinar. A més, a mig dia, hem anat a fer un tomb amb en Puck pel bosc de la Marquesa.

Havent dinat, he sortit de port a les 1400 UTC. He tornat a enviar la drissa de la major a la banyera perquè el gigre del pal (a babord) s'ha tornat a espatllar: el cargol que el colla a la base deu estar passat de rosca i, ara, queda curt, salta la carcassa; és evident que no puc arriscar-me a fer-lo servir (més d'un cop l'he hagut d'aguantar amb la mà). Miraré de canviar-lo per un de nou; no sé si encaixaran els sis cargols en la mateixa posició de la pletina. Ha bufat vent de component Sud, 15-17 nusos (força B 4), marejol, cel clar i assoleiat. He dubtat de sortir amb el primer ris posat, però, al final no l'he posat; sí que he portat reduït el gènova, però: en un 75%. És emocionant passar l'onada, el Sobrevent s'hi encara decidit i surt content després fer que l'onada, ja desfeta, m'esquitxi.

He practicat les virades per avant i per rodó. Després de navegar una hora el vent ha caigut notablement (a 5 nusos). El marejol, quan el vent cau, en no portar una marxa equilibrada, i fins i tot en quedar-se aturat, fa que el veler es mogui de valent, balancejant-se i fent pantocades, la qual cosa pot fer desagradable la feina de carregar la major, baixar les defenses i anar plegant les coses (desfermar la línia de vida per popa, molar el cap que faig servir per governar la canya des del peu del pal, etcètera). És millor esperar, potser, a tenir el motor en funcionament i, mentre, ens apropem a la bocana, havent reduït els moviments caòtics per la marxa regular del veler, fer totes aquestes petites feines; això sí, amatents amb una mà a la canya.

En arribar a port, com sempre, he netejat la sal dels metacril·lats dels portells i de la coberta amb aigua dolça, fent servir la mànega que sempre porto al cofre de'estribord. Avui, amb les nombroses esquitxades, n'hi havia força. He pasat el dit pels vidres i me l'he portat als llavis per comprovar el gust salat de la sal precipitada.