Avui ha fet un dia boirós. El mar, planer, tenia un color lletós. I, de vent, res de res. He pujat al pal per desmuntar el vell reflector de radar; el plàstic s'havia deteriorat tant que s'ha partit per la meitat, i algunes de les peces reflectores d'alumini que hi ha a l'interior [la major part de forma quadrada, muntades les unes damunt les altres, com si fos una roda de molinet, i d'altres, de forma circular (als extrems)] havien caigut sobre a coberta. M'he posat l'arnés d'escalada i he hissant la vella corda groga d'escalar de 10,5 mm amb la drissa de la major i assegurant-la també amb la drissa del gènova, assegurant-me amb un nus autoblocant fet amb un cordino de 5 mm de diàmetre. Els estreps de plàstic han resultat de molta utilitat perquè, penjants amb una baga del primers esglaons del pla, m'han ajudat a elevar-me fins poder posar-hi els peus. He pujat fins dalt de tot i, penjant-me de l'eslinga d'escalada artificial, he tallat el cordino que subjectava el reflector amb el ganivet multiús que sempre porto en una funda a l'arnés; l'he penjat a l'arnés per poder baixar-lo fins a coberta i quan ja estava a punt de començar el descens, dos mariners del port han vingut a dir-me molt amablement que és normatiu del port avisar quan hom vol pujar al pal; i més encara, si es fa tot sol. Els he dit que no havia avisat perquè desconeixia la norma i que, la propera vegada els avisaria sens falta. M'han comentat que és preceptiu l'ús d'una guíndola per treballar dalt de tot amb comoditat i seguretat.
font de la imatge: Wikipedia
Després de recollir-ho tot, m'he trobat amb un tripulant imprevist instal·lat còmodament en un racó del balcó de proa: un llagosta migratòria (
Locusta migratoria). Quan he marxat l'he deixat prendre el sol tranquil·lament.
