jueves, 6 de septiembre de 2012

Augmenta el nombre de tripulants !

4/09/2012 14:30 TU
Fernando, Sonia, Virginia i Verónica: magnifics tripulants. Curta sortida (1,5 hores) amb algunes virades per avant i per rodó, només amb el gènova (a 3/4) i amb l'ajut del motor auxiliar (per fer més agradable la sortida); marejol, vent de component W-NW, 3/4 B. Entusiasme entre la tripulació. El patró molt satisfet que estiguin contents. Celebració al porxo de casa, a càrrec de María (pa de pessic i refresc de taronja)

domingo, 26 de agosto de 2012

A sis nusos

12:00 TU, vent de component S, F4, rumb 270 (de cenyida) i tornada (per l'aleta).

viernes, 1 de junio de 2012

Tasques de manteniment anual (juny de 2012)

Del 11 de juny al ? de juny portaré al Sobrevent a l'esplanada de varada per fer les tasques de manteniment:
  • Reservar espai i temps a l'esplanada de varada
  • Contactar amb la inspectora (per passar la ITB), a través de Mestral Nàutic per poder coordinar les feines de revisió de motor i reparació de l'escotilla de proa (canvi de la goma ?)

  • Arriar el gènova i les seves escotes per fer-ne la neteja a casa (gènova: fregall de rentar plats, galleda d'aigua calenta, sabó, esponja, pols per netejar el polièster; escotes: sabó Norit neutre aigua calenta i esbandir a la rentadora).
  • Netejar l'obra viva amb iagua a pressió, eixugar, i donar dues capes de pintura antiincrustant Titan (1 pot de 2,5 L i un pot més de 75 cL).
  • Netejar eix i hèlix amb una disolució d'àcid clorhídric (salfumant) i aigua a pressió, pulir amb paper de vidres i donar dues capes de primari amb component epoxi i, finalment, dues capes de pintura antiincrustant Titan per hèlixs i eixos.
  • Canviar els ànodes (l'ànode de l'eix) i l'ànode de l'hèlix.
  • En Jose (de Mestral Nàutic) ha desmuntat també el suport de l'antic motor fora borda i pintar el mirall de popa i ha fet la revisió anual del motor diesel.
En Coco i en Josep els mariners del travelift m'han atès molt bé (els he donat 20 euros de propina; deu en treure'l de l'aigua i deu més en avarar-lo) i, com sempre, en Jordi i en Jose (de Mestral Nàutic) han fet la seva tasca amb una gran professionalitat i simpatia.
  • Despeses:
    • Estada de varada (13/06-18/06), consum d'aigua i electricitat (13/06-18/06), travelift: 202,20 € (18% d'IVA inclòs)
    • Pintura antiincrustant autopulimentable Titan per a velers (velocitat mitjana): 1 pot de 2,5 L i un pot petit de 75 cL
    • Pintura d'imprimació amb base epoxi per a eix i hèlix: 1/3 pot de 75 cL
    • Pintura antiincrustant per a eix i hèlix: 1 pot petit
    • 1 capsa de guants de Latex
    • Guants de goma de neteja
    • 3 caretes protectores buconasals
    • 3 pinzells plans (4 cm)
    • cinta de carrosser
    • 1 ànode d'eix
    • 1 anode de cap d'hèlix
    • Salfumant
    • Dissolvent universal Titan
    • Líquid de neteja antioxidant Titan
    • Sabó líquid
    • Dues esponges i 1 fregall
    • 3 rodes de llaneta de 10 cm
    • 1 porta rodets
    • 1 allargador per al porta rodets
    • Motor (canvi de filtres i oli, desmuntar pre filtre de combustible; netejar, muntar i encebar el circuït de combustible, reomplir nivell de líquid refrigerant del circuït sucundari de refrigeració, comprovacions):
      • 1 filtre d'oli (motor)
      • 1 filtre de combustible (motor)
      • 1 impulsor de turbina (refrigeració del circuït primari del motor)
      • 1 llauna d'oli sintètic per a motor diesel 040
  • domingo, 20 de mayo de 2012

    Fa 12 dies. Curta sortida de mig dia. Vent SW (2/3). Mar arrissada. Rumb S, fins a 5 mn; virada per rodó i tornada. Banc de peixets en superfície. Gavines a vol ras. Ones solitaries (banc de peixos ? ).

    jueves, 10 de mayo de 2012

    He adquirit una balsa salvavides Zodiac (ISO 9650, per a 4 persones tipus T1A) i un bot auxiliar inflable Zoom de la mateixa marca, amb mirall de popa rígit i propulsió per mitjà de dos rems.


    balsa salvavidas Zodiac
    http://www.zodiac.es/balsas
    http://medias.zodiacmarine.com/pdf/00/00/01/07/zodiac-open-sea-esp-10724.pdf
    http://blog.corsanautica.com/p/la-balsa-salvavidas.html
    ISO9650 T1A para 4 personas grupo A

    ==
    La norma ISO 9650 tiene como objeto mejorar y armonizar los diseños de las balsas salvavidas. Distingue 2 categorías de balsas: Tipo 1 para navegación de altura y Tipo 2 para navegación costera (sin límite entre una y otra).

    Las balsas Open Sea ISO 9650 son Tipo 1, lo que significa que se han diseñado para navegación de altura y están adaptadas a los riesgos que implican los viajes de larga duración (vientos fuertes, grandes olas). Pertenecen al Grupo A: se hinchan correctamente a una temperatura ambiente comprendida entre -15ºC y 65ºC.

    Las balsas Open Sea ISO 9650 están disponibles con equipamiento inferior o superior a 24 horas. Con el fin de adaptarse a su programa de navegación (largas distancias, travesías...) la versión inferior a 24 horas se transforma de un modo fácil en versión superior a 24 horas gracias a una bolsa independiente (grab bag). Flotante y estanca, contiene el equipamiento complementario necesario para una espera más prolongada de auxilio y está dotada de un sistema de sujeción para mayor seguridad.
    ==

    Equipamiento para <24h INCLUIDO EN CONTENEDOR O SACO Y CONTENIDO EN UNA BOLSA : Equipamiento móvil : 1 Boya flotante + cabo de 30 m 1 Cuchillo flotante 1 Ancla de capa + cabo 1 Achicador 2 Esponjas 2 Pagayas 1 Kit de reparaciones 1 Hinchador 1 Instrucciones de utilización Material de señalización : 3 Bengalas de mano 2 Cohetes paracaídas 1 Silbato 1 Espejo de señalización 2 Linternas estancas 2 Juego de pilas + bombilla de recambio Material farmacéutico : Comprimidos contra el mareo (6 / pers) Bolsa para el vómito (1 / pers) Alimentación de supervivencia : Agua en bolsas (0,5 litro / pers) ==== Para pasar a >24 h ( adquisición opcional)
    UNA BOLSA INDEPENDIENTE "GRAB BAG" (opcional) :

    1 Botiquín de primeros auxilios
    3 Bengala de mano
    2 Mantas isotérmicas
    2 Crema solar de protección total
    Agua en bolsas (1 litro / pers)
    Raciones alimenticias (10 000 kJ / pers)

    lunes, 27 de febrero de 2012

    Torna el bon temps

    Ja tinc el sensor tèrmic de la refrigeració arreglat (Jose, el mecànic, l'ha canviat ja fa uns quants dies). Feia dies que no sortia. Mar arrissada, bon temps, vent de component SW, F2. La sortida ha sigut breu. Una virada per avant i una per rodó. Tot va molt bé.

    lunes, 30 de enero de 2012

    La Torre de la Mora (Tarragona)

    Imatges

    Dies d'agost

    Durant el passat mes d'agost, vaig sorti gairebé cada dia a navegar, sempre al matí; quan s'havia establert bé la marinada, al voltant de les 12:00 h (hora oficial). Fins que la tendinitis crònica del meu braç va dir prou. He pogut gaudir de valent amb les virades i els recorreguts prèviament estudiats en funció de la direcció del vent, assajant gairebé tots els rumbs. Amb la carena neta i les veles ben trimades, amb la canya fixada amb les gomes elàstiques per facilitar les maniobres i les quatre coses més que he mirat de perfeccionar, he quedat plenament satisfet. No obstant, en maniobrar sol en sortir de l'amarratge, i algun cop també en tornar, continuo tenint algun petit problema quan bufa vent del primer quadrant amb una mica de força. No cal dir, que no hi cap problema si tinc l'ajut d'un tripulant, però, normalment, navego sol. Ja he comentat moltes vegades que no es presenten problemes amb el vent habitual a l'estiu (SSE). No obstant això, alguns dies que el vent bufava de llevant amb una mica de força (4 Beaufort), prou maldecaps que aquesta circumstància em donava a l'hora de sortir de l'amarratge (marxa enrere) ja que és complicat evitar que la proa del Sobrevent caigui a babord empès pel llevant, cosa que es veu incrementada per l'efecte laterial de l'hèlix (dextrògira) en fer marxa enrere. Un altre problema a tenir en compte, i que es va fer ben palès un del dies que el M (el barco veí del pantalà) no estava amarrat és que el vent de llevant, en tornar a l'amarratge el Sobrevent, pot fer que, estant ocupat jo en cobrar els caps d'amarratge, no tingui temps a prendre la guia del mort i virar-la per evitar que la popa caigui a babord i faci que l'embarcació es posi travessera (en relació a la posició habitual a l'amarratge:de proa al pantalà) i, per tant, em resulti molt difícil (sense ajut, és clar) tornar-lo a la posició correcta, atès que ja no puc valdre'm dels impulsos rectificadors que puc donar empenyent amb la gafa contra el pantalà per tal que, per acció i reacció, s'aparti la popa del pantalà. No cal dir que, amb el vent empenyent d'aquesta manera, maniobrar amb el motor és encara més difícil. Sort vaig tenir que un veí, molt amable, em va ajudar a passar-me la guia del mort. Després, pensant sobre el particular, vaig veure clar que, sense ajut, l'única manera d'evitar l'ensurt passa per donar prioritat a la recuperació de la guia del mort, abans que als caps d'amarratge de proa, tot just la proa de l'embarcació està a mig metre o un metre del pantalà.

    Lliris de Sant Josep a Tarifa (de la primavera de fa uns quants anys)

    Desde Tarifa a Algeciras la carretera serpenteja per entre muntanyes cobertes d'un tapís verd i d'aerogeneradors. Em vaig sorprendre en descobrir aquests lliris de Sant Josep, de la mateixa espècie que es poden trobar a la muntanya de El Castellot (Artesa de Segre, Noguera). Es pot veure la part oriental de l'Estret de Gibraltar i, a l'altra banda, les muntanyes d'Àfrica.

    Les àncores

    He netejat i pintat les dues àncores amb una capa d'imprimació amb base d'epoxy i les haig estibat al cofre d'estribord, a punt per preparar l'una o bé l'altra segons el tipus de fondeig: una Britany, de 10 kg, com a àncora de respecte i d'un eventual fondeig per popa; i l'àncora principal, una Kobra, de 12 kg. Al cofre d'estribord també hi he estibat un tram de cadena de 10 m, amb el grillet a punt per muntar l'àncora ràpidament i un cap de fondeig de 50 m al cofre de babord. Al cofre de proa hi he estibat la línia de fondeig principal: 25 m de cadena de 8 mm i 50 m de cap.
    He netejat i pintat les dues àncores amb una capa d'imprimació amb base d'epoxy i les haig estibat al cofre d'estribord, a punt per preparar l'una o bé l'altra segons el tipus de fondeig: una Britany, de 10 kg, com a àncora de respecte i d'un eventual fondeig per popa; i l'àncora principal, una Kobra, de 12 kg. Al cofre d'estribord també hi he estibat un tram de cadena de 10 m, amb el grillet a punt per muntar l'àncora ràpidament i un cap de fondeig de 50 m al cofre de babord. Al cofre de proa hi he estibat la línia de fondeig principal: 25 m de cadena de 8 mm i 50 m de cap.

    Imatges de la costa entre Torredembarra i Tarragona

    Dies d'hivern

    Vent aparent de component SW, Beaufort 4 (15 nusos); rumb d'agulla S; mar de proa (marejol). Naveguem cenyint el vent, a 5 nusos, amurats a estribord. El Sobrevent, les onades i el vent parlen. Jo els escolto, en silenci. El cel, molt blau i sense núvols. L'aire deliciosament fresc i net. Un grup de corbs marins volen a frec d'onades, contra el vent, planant i jugant amb l'escuma. De tant en tant, alguna gavina solitària apareix per l'aleta d'estribord, seguint el mateix rumb que l'estol de corbs marins que he contemplat fa una estona. Per l'amura d'estribord, la llum fa brillar les gotes d'aigua que, en passar l'onada, el Sobrevent dispersa sobre el triangle de proa. Miro a popa, el far s'allunya, la terra també. Però cal virar per rodó, cal tornar. Virem. I el far s'apropa, naveguem amb vent per l'aleta fins a situar-nos a dos cables de la bocana. Començo a enrotllar la gènova en el moment precís del canvi d'amura, havent iniciat una virada per avant pocs segons abans; llavors, deixo que el veler arribi un xic i, amb la drissa de l'enrotllador a la mà esquerra - mentre amb la dreta m'ocupo de la canya -, fixo (la drissa) amb una volta de maniobra a la cornamusa petita de babord que hi ha al costat del gigre de l'escota de la gènova. El Sobrevent respon amb docilitat, poso les defenses; engego el diesel i, amb poca màquina, faig orsar el veler, posant-lo a fil de roda per poder arriar la major. Poso rumb a la bocana i, content de tornar, em falta temps, però, per tornar a desitjar virar altre cop, proa al Sud.

    viernes, 27 de enero de 2012

    El Minho i l'oceà

    Desenbocadura del riu Minho, vista des del turó do Castro, estiu de 2005

    Tarifa

    Les barreres serveixen per evitar que la sorra envaeixi els el camí de ronda que comença prop del port pesquer (Tarifa, març de 2008)