Dies d'hivern

Vent aparent de component SW, Beaufort 4 (15 nusos); rumb d'agulla S; mar de proa (marejol). Naveguem cenyint el vent, a 5 nusos, amurats a estribord. El Sobrevent, les onades i el vent parlen. Jo els escolto, en silenci. El cel, molt blau i sense núvols. L'aire deliciosament fresc i net. Un grup de corbs marins volen a frec d'onades, contra el vent, planant i jugant amb l'escuma. De tant en tant, alguna gavina solitària apareix per l'aleta d'estribord, seguint el mateix rumb que l'estol de corbs marins que he contemplat fa una estona. Per l'amura d'estribord, la llum fa brillar les gotes d'aigua que, en passar l'onada, el Sobrevent dispersa sobre el triangle de proa. Miro a popa, el far s'allunya, la terra també. Però cal virar per rodó, cal tornar. Virem. I el far s'apropa, naveguem amb vent per l'aleta fins a situar-nos a dos cables de la bocana. Començo a enrotllar la gènova en el moment precís del canvi d'amura, havent iniciat una virada per avant pocs segons abans; llavors, deixo que el veler arribi un xic i, amb la drissa de l'enrotllador a la mà esquerra - mentre amb la dreta m'ocupo de la canya -, fixo (la drissa) amb una volta de maniobra a la cornamusa petita de babord que hi ha al costat del gigre de l'escota de la gènova. El Sobrevent respon amb docilitat, poso les defenses; engego el diesel i, amb poca màquina, faig orsar el veler, posant-lo a fil de roda per poder arriar la major. Poso rumb a la bocana i, content de tornar, em falta temps, però, per tornar a desitjar virar altre cop, proa al Sud.