Balandre Sobrevent: enero 2012

lunes, 30 de enero de 2012

Durant el passat mes d'agost, vaig sorti gairebé cada dia a navegar, sempre al matí; quan s'havia establert bé la marinada, al voltant de les 12:00 h (hora oficial). Fins que la tendinitis crònica del meu braç va dir prou. He pogut gaudir de valent amb les virades i els recorreguts prèviament estudiats en funció de la direcció del vent, assajant gairebé tots els rumbs. Amb la carena neta i les veles ben trimades, amb la canya fixada amb les gomes elàstiques per facilitar les maniobres i les quatre coses més que he mirat de perfeccionar, he quedat plenament satisfet. No obstant, en maniobrar sol en sortir de l'amarratge, i algun cop també en tornar, continuo tenint algun petit problema quan bufa vent del primer quadrant amb una mica de força. No cal dir, que no hi cap problema si tinc l'ajut d'un tripulant, però, normalment, navego sol. Ja he comentat moltes vegades que no es presenten problemes amb el vent habitual a l'estiu (SSE). No obstant això, alguns dies que el vent bufava de llevant amb una mica de força (4 Beaufort), prou maldecaps que aquesta circumstància em donava a l'hora de sortir de l'amarratge (marxa enrere) ja que és complicat evitar que la proa del Sobrevent caigui a babord empès pel llevant, cosa que es veu incrementada per l'efecte laterial de l'hèlix (dextrògira) en fer marxa enrere. Un altre problema a tenir en compte, i que es va fer ben palès un del dies que el M (el barco veí del pantalà) no estava amarrat és que el vent de llevant, en tornar a l'amarratge el Sobrevent, pot fer que, estant ocupat jo en cobrar els caps d'amarratge, no tingui temps a prendre la guia del mort i virar-la per evitar que la popa caigui a babord i faci que l'embarcació es posi travessera (en relació a la posició habitual a l'amarratge:de proa al pantalà) i, per tant, em resulti molt difícil (sense ajut, és clar) tornar-lo a la posició correcta, atès que ja no puc valdre'm dels impulsos rectificadors que puc donar empenyent amb la gafa contra el pantalà per tal que, per acció i reacció, s'aparti la popa del pantalà. No cal dir que, amb el vent empenyent d'aquesta manera, maniobrar amb el motor és encara més difícil. Sort vaig tenir que un veí, molt amable, em va ajudar a passar-me la guia del mort. Després, pensant sobre el particular, vaig veure clar que, sense ajut, l'única manera d'evitar l'ensurt passa per donar prioritat a la recuperació de la guia del mort, abans que als caps d'amarratge de proa, tot just la proa de l'embarcació està a mig metre o un metre del pantalà.

Lliris de Sant Josep a Tarifa (de la primavera de fa uns quants anys)

Desde Tarifa a Algeciras la carretera serpenteja per entre muntanyes cobertes d'un tapís verd i d'aerogeneradors. Em vaig sorprendre en descobrir aquests lliris de Sant Josep, de la mateixa espècie que es poden trobar a la muntanya de El Castellot (Artesa de Segre, Noguera). Es pot veure la part oriental de l'Estret de Gibraltar i, a l'altra banda, les muntanyes d'Àfrica.

Les àncores

He netejat i pintat les dues àncores amb una capa d'imprimació amb base d'epoxy i les haig estibat al cofre d'estribord, a punt per preparar l'una o bé l'altra segons el tipus de fondeig: una Britany, de 10 kg, com a àncora de respecte i d'un eventual fondeig per popa; i l'àncora principal, una Kobra, de 12 kg. Al cofre d'estribord també hi he estibat un tram de cadena de 10 m, amb el grillet a punt per muntar l'àncora ràpidament i un cap de fondeig de 50 m al cofre de babord. Al cofre de proa hi he estibat la línia de fondeig principal: 25 m de cadena de 8 mm i 50 m de cap.

Imatges de la costa entre Torredembarra i Tarragona

Dies d'hivern

Vent aparent de component SW, Beaufort 4 (15 nusos); rumb d'agulla S; mar de proa (marejol). Naveguem cenyint el vent, a 5 nusos, amurats a estribord. El Sobrevent, les onades i el vent parlen. Jo els escolto, en silenci. El cel, molt blau i sense núvols. L'aire deliciosament fresc i net. Un grup de corbs marins volen a frec d'onades, contra el vent, planant i jugant amb l'escuma. De tant en tant, alguna gavina solitària apareix per l'aleta d'estribord, seguint el mateix rumb que l'estol de corbs marins que he contemplat fa una estona. Per l'amura d'estribord, la llum fa brillar les gotes d'aigua que, en passar l'onada, el Sobrevent dispersa sobre el triangle de proa. Miro a popa, el far s'allunya, la terra també. Però cal virar per rodó, cal tornar. Virem. I el far s'apropa, naveguem amb vent per l'aleta fins a situar-nos a dos cables de la bocana. Començo a enrotllar la gènova en el moment precís del canvi d'amura, havent iniciat una virada per avant pocs segons abans; llavors, deixo que el veler arribi un xic i, amb la drissa de l'enrotllador a la mà esquerra - mentre amb la dreta m'ocupo de la canya -, fixo (la drissa) amb una volta de maniobra a la cornamusa petita de babord que hi ha al costat del gigre de l'escota de la gènova. El Sobrevent respon amb docilitat, poso les defenses; engego el diesel i, amb poca màquina, faig orsar el veler, posant-lo a fil de roda per poder arriar la major. Poso rumb a la bocana i, content de tornar, em falta temps, però, per tornar a desitjar virar altre cop, proa al Sud.