Imatges de la costa entre Torredembarra i Tarragona

Dies d'hivern

Vent aparent de component SW, Beaufort 4 (15 nusos); rumb d'agulla S; mar de proa (marejol). Naveguem cenyint el vent, a 5 nusos, amurats a estribord. El Sobrevent, les onades i el vent parlen. Jo els escolto, en silenci. El cel, molt blau i sense núvols. L'aire deliciosament fresc i net. Un grup de corbs marins volen a frec d'onades, contra el vent, planant i jugant amb l'escuma. De tant en tant, alguna gavina solitària apareix per l'aleta d'estribord, seguint el mateix rumb que l'estol de corbs marins que he contemplat fa una estona. Per l'amura d'estribord, la llum fa brillar les gotes d'aigua que, en passar l'onada, el Sobrevent dispersa sobre el triangle de proa. Miro a popa, el far s'allunya, la terra també. Però cal virar per rodó, cal tornar. Virem. I el far s'apropa, naveguem amb vent per l'aleta fins a situar-nos a dos cables de la bocana. Començo a enrotllar la gènova en el moment precís del canvi d'amura, havent iniciat una virada per avant pocs segons abans; llavors, deixo que el veler arribi un xic i, amb la drissa de l'enrotllador a la mà esquerra - mentre amb la dreta m'ocupo de la canya -, fixo (la drissa) amb una volta de maniobra a la cornamusa petita de babord que hi ha al costat del gigre de l'escota de la gènova. El Sobrevent respon amb docilitat, poso les defenses; engego el diesel i, amb poca màquina, faig orsar el veler, posant-lo a fil de roda per poder arriar la major. Poso rumb a la bocana i, content de tornar, em falta temps, però, per tornar a desitjar virar altre cop, proa al Sud.

El Minho i l'oceà

Desenbocadura del riu Minho, vista des del turó do Castro, estiu de 2005

Tarifa

Les barreres serveixen per evitar que la sorra envaeixi els el camí de ronda que comença prop del port pesquer (Tarifa, març de 2008)

Una mantellina a Torredembarra

Cap de setmana del diumenge 24/09/2011. Algunes embercacions i també alguns banyistes han albirat una manta (mantellina) o peix manta (Mobula mobular) prop de les platges de Torredembarra i del Creixell. No l'he albirat, però m'he assabentat de la noticia. És curiós que el seu albirament coincideixi amb el dels dofins.

Dofins a Torredembarra

El diumenge passat 24/09/2011, a les 12:00 HRB vaig albirar un grup d'una desena de dofins mulars a una milla al sud del far de Torredembarra. Canviaven de rumb sovint: de E a W i viceversa. Estaven contents. Alegria. Moltes embarcacions els anaven seguint a una certa distància. No semblaven preocupats per la seva presència. Es mostraven joganers, sempre en superfície, afonant-se una mica i emergint altre cop ensenyant el llom i l'aleta dorsal, també a la cua de tant en tant. He passat prop del grup, a mig cable de distància quan el grup portava rumb W i el Sobrevent navegava de cenyida amb rumb SE. Un quart d'hora més tard he virat per rodó i els he tornat a albirar; ells també havien canviat el seu rumb, vers l'Est.

Dies d'agost

La setmana passada vaig sortir cada dia a navegar, sempre al matí; quan s'havia establert bé la marinada, al voltant de les dotze (hora oficial). He pogut gaudir de valent amb les virades i els recorreguts prèviament estudiats en funció de la direcció del vent, assajant gairebé tots els rumbs. Amb la carena neta i les veles ben trimades, amb la canya fixada amb les gomes elàstiques per facilitar les maniobres i les quatre coses més que he mirat de perfeccionar, he quedat plenament satisfet. No obstant, en maniobrar sol en sortir de l'amarratge, i algun cop també en tornar, continuo tenint algun petit problema quan bufa vent del primer quadrant.

Evidentment, aquests problemes són fàcilment evitables amb la participació d'un tripulant. Ja he comentat moltes vegades que no hi es presenten problemes amb el vent habitual a l'estiu (SSE). No obstant això, alguns dies de la setmana passada bufava vent de llevant amb una mica de força (de 3 a 4, Beaufort) i prou maldecaps que aquesta circumstància em donava a l'hora de sortir de l'amarratge, afegint el fet que el Marines (el barco de l'Òscar que sol estar amarrat per babord del Sobrevent) estava de viatge i, per tant, no podia comptar amb aquesta guia de sortida (marxa enrere) que evita que la proa del Sobrevent caigui a babord empès pel llevant.

Recordo ara que, abans que marxés de viatge el Marines (tot i comptant, per tant, amb la seva guia de defenses),  fins i tot, un dels dies que bufava del NNE amb força Beaufort 4, vaig haver de desistir de sortir perquè ni ajudant-me del motor (marxa enrere) podia resoldre el problema d'estar a la vegada governant la maneta del canvi i, a la vegada, procurant que no s'abalancés damunt de la popa del Marines.

Un altre problema a tenir en compte, i que es va fer ben palès un del dies que el Marines no estava amarrat és que el vent de llevant, en tornar a l'amarratge el Sobrevent, pot fer que estant ocupat jo en cobrar els caps d'amarratge, no tingui temps a prendre la guia del mort i virar-la per evitar que la popa caigui a babord i faci que l'embarcació es posi travesser (en relació a la posició habitual a l'amarratge:de proa al pantalà) i, per tant, em resulti molt difícil (sense ajut, és clar) tornar-lo a la posició correcta, atès que ja no puc valdre'm dels impulsos rectificadors que puc donar empenyent amb la gafa contra el pantalà per tal que, per acció i reacció, s'aparti la popa del pantalà. Sort vaig tenir que un veí, molt amable, em va ajudar a passar-me la guia del mort. A posterior, pensant sobre el particular, vaig veure clar que, sense ajut, l'única manera d'evitar l'ensurt passa per donar prioritat a la recuperació de la guia del mort, abans que als caps d'amarratge de proa, tot just la proa de l'embarcació està a mig metre o un metre del pantalà.