[dilluns, 2 d'agost]
La mar una mica moguda, amb marejol, ha durat un dies més; el vent, però, ha canviat a component SW i la seva força ha baixat clarament a F3, amb algunes ràfegues, això sí, caient notablement cap al final de la jornada. He tornat ha sortir – aquesta vegada, de tarda, sense tripulació – i he pres la precaució de no desenrotllar del tot el gènova. Sortint del port he posat rumb al Sud i, poc després, he fet una virada per avant, posant rumb al Castell de Tamarit. He perfeccionat el senzill aparell per fixar la canya (dos caps de 9 mm i un parell de cordinos amb nusos autoblocants per fixar a la canya i així poder regular-la) i l'he provat en rumb de cenyida: ha donat un bon resultat. Això m'ha permès fer ordre a la cabina mentre navegava. Mirant pels portells podia observar el marejol al nivell dels metacrilats mentre escoltava el Sobrevent com passava les onades. A mtja tarda aquest rumb oest és molt agradable perquè les veles fan ombra a la banyera; m'hi acomodo i em dedico a escoltar la fressa del mar i el vent a les veles.
De sobte m'ha entrat una sed terrible. Normalment acostumo a beure aigua en navegació. Avui, però, he recordat que ahir ens vam deixar una coca-cola a la cabina. Impel·lit per un estrany efecte publicitari he baixat a buscar-la pensant amb el bonic color vermell de la llauna i el seu contacte fresc a les mans però, com no podia ser d'una altra manera, estava a temperatura ambient (30 ºC), i aquesta beguda no m'agrada gens si no és freda. He pensat que si la posava dins d'una bossa la hi lligava un cap i la deixava anar per la popa, remolcant-la una estona, es posaria a la temperatura del mar (20 ºC, si fa no fa) i, per tant, havent baixat uns deu graus la temperatura ja seria altra cosa. M'he divertit observant com el Sobrevent arrossegava l'esquiadora aquàtica una bona estona. Finalment, l'he pujat a bord, com si hagués pescant una tonyina al curricà, i l'he provada. Amb el moviment, el gas de la beguda es feia massa perceptible i la temperatura, encara massa alta. Després de beure'n la meitat, he abocat el que quedava per la borda i m'he guardat l'embàs al cofre de la banyera per porta'l al contenidor de brossa en arribar a port. He tornat a la cabina i m'he begut mitja botella de Solan de Cabras, malgrat estar a temperatura ambient. Molt millor.
[diumenge, 3 d'agost]
Dos dies després de la sortida en què la tripulació va acabar ben marejada, hem tornat a sortir. Avui ja no hi ha marejol. La mar és arrissada i el vent de component SW amb força dos/tres. Hem tornat a repetir la mateixa trajectòria que vaig fer ahir. Aquest cop crec que la tripulació ha gaudit de debò, i el més important: s'ha tret del cap la mala idea de pensar que potser tenia predisposició a marejar-se, la qual cosa, a mi, com a patró, m'ha servir per exculpar-me d'una possible falta d'habilitat emocional - a vegades em fa l'efecte que no sóc prou habil en això - quan es tracta d'ajudar a passar situacions incòmodes, quan les condicions de navegació no són les òptimes. Naturalment, recordo les vegades que, al començament, jo mateix ho passava malament pel mareig, i entenc perfectament que és força desagradable, especialment si hom no té una motivació a prova de vòmits (dit de forma del tot apropiada).
Per no tornar a repetir l'experiment de la coca-cola, he tret el canti de Verdú i l'he omplert amb aigua de les botelles. Al cap de mitja hora ja teníem aigua prou fresca per fer-nos apreciar el senzill plaer de beure en canti. La millor beguda quan fa tanta calor és l'aigua. Ja ho diuen els avis, amb tota la raó del món.
Mentre navegàvem de cenyida he anat a proa i agafat a l'estai m'he dedicat a contemplar com la proa del Sobrevent, content, anava fent via, fruint de la sensació del vent a la cara. He pogut veure unes quantes meduses d'uns deu centímetres de diàmetre i d'un color marró que de seguida hem deixat per l'amura d'estribord. De moment, a la platja encara no han arribat. Passejant amb Puck pel la platja, al capvespre, enguany encara no n'hem vist cap.
Abans de sortir, amb l'ajut de llapis i paper, he explicat a la tripulació les coses bàsiques sobre rumbs i maniobres bàsiques amb la intenció que les poguessin practicar en navegació i així anconseguir que tothom prengués part activa en la navegació: els rumbs més importants (cenyida, través, per l'aleta, empopada, a un llarg, i a un desquarterar), la manera de fer amb les escotes i drisses les voltes mossegades a les cornamusses, la manipulació correcta del gigre (enrotllant l'escota en el sentit de les agulles de rellotge amb un parell de voltes), les precaucions que cal prendre amb el cap de l'enrotllador, la necessitat d'estar ben amatents a la botavara en cas de traslutxar amb vents portants, la maniobra de posar-se a la capa per recollir un nàufrag, ... Les nocions bàsiques de situar-se amb l'ajut de la carta i un compàs de marcacions, l'ús elemental del GPS, etcètera.
Hem practicat la navegació a tots els rumbs, ja que, des del Castell de Tamarit fent el camí invers, que a l'anada hem fet de cenyida, després, a l'hora de tornar ha comportat, lògicament, haver de navegar amb rumb per l'aleta (entrant el vent per l'aleta d'estribord); fins i tot, han practicat l'empopada, obrint la major i el gènova, cada una per una amura (a orelles de mul). Una navegació molt satisfactòria. Confio que la mala estona de fa dos dies hagi estat compensada amb escreix aquesta tarda.
