Una mantellina a Torredembarra

Cap de setmana del diumenge 24/09/2011. Algunes embercacions i també alguns banyistes han albirat una manta (mantellina) o peix manta (Mobula mobular) prop de les platges de Torredembarra i del Creixell. No l'he albirat, però m'he assabentat de la noticia. És curiós que el seu albirament coincideixi amb el dels dofins.

Dofins a Torredembarra

El diumenge passat 24/09/2011, a les 12:00 HRB vaig albirar un grup d'una desena de dofins mulars a una milla al sud del far de Torredembarra. Canviaven de rumb sovint: de E a W i viceversa. Estaven contents. Alegria. Moltes embarcacions els anaven seguint a una certa distància. No semblaven preocupats per la seva presència. Es mostraven joganers, sempre en superfície, afonant-se una mica i emergint altre cop ensenyant el llom i l'aleta dorsal, també a la cua de tant en tant. He passat prop del grup, a mig cable de distància quan el grup portava rumb W i el Sobrevent navegava de cenyida amb rumb SE. Un quart d'hora més tard he virat per rodó i els he tornat a albirar; ells també havien canviat el seu rumb, vers l'Est.

Dies d'agost

La setmana passada vaig sortir cada dia a navegar, sempre al matí; quan s'havia establert bé la marinada, al voltant de les dotze (hora oficial). He pogut gaudir de valent amb les virades i els recorreguts prèviament estudiats en funció de la direcció del vent, assajant gairebé tots els rumbs. Amb la carena neta i les veles ben trimades, amb la canya fixada amb les gomes elàstiques per facilitar les maniobres i les quatre coses més que he mirat de perfeccionar, he quedat plenament satisfet. No obstant, en maniobrar sol en sortir de l'amarratge, i algun cop també en tornar, continuo tenint algun petit problema quan bufa vent del primer quadrant.

Evidentment, aquests problemes són fàcilment evitables amb la participació d'un tripulant. Ja he comentat moltes vegades que no hi es presenten problemes amb el vent habitual a l'estiu (SSE). No obstant això, alguns dies de la setmana passada bufava vent de llevant amb una mica de força (de 3 a 4, Beaufort) i prou maldecaps que aquesta circumstància em donava a l'hora de sortir de l'amarratge, afegint el fet que el Marines (el barco de l'Òscar que sol estar amarrat per babord del Sobrevent) estava de viatge i, per tant, no podia comptar amb aquesta guia de sortida (marxa enrere) que evita que la proa del Sobrevent caigui a babord empès pel llevant.

Recordo ara que, abans que marxés de viatge el Marines (tot i comptant, per tant, amb la seva guia de defenses),  fins i tot, un dels dies que bufava del NNE amb força Beaufort 4, vaig haver de desistir de sortir perquè ni ajudant-me del motor (marxa enrere) podia resoldre el problema d'estar a la vegada governant la maneta del canvi i, a la vegada, procurant que no s'abalancés damunt de la popa del Marines.

Un altre problema a tenir en compte, i que es va fer ben palès un del dies que el Marines no estava amarrat és que el vent de llevant, en tornar a l'amarratge el Sobrevent, pot fer que estant ocupat jo en cobrar els caps d'amarratge, no tingui temps a prendre la guia del mort i virar-la per evitar que la popa caigui a babord i faci que l'embarcació es posi travesser (en relació a la posició habitual a l'amarratge:de proa al pantalà) i, per tant, em resulti molt difícil (sense ajut, és clar) tornar-lo a la posició correcta, atès que ja no puc valdre'm dels impulsos rectificadors que puc donar empenyent amb la gafa contra el pantalà per tal que, per acció i reacció, s'aparti la popa del pantalà. Sort vaig tenir que un veí, molt amable, em va ajudar a passar-me la guia del mort. A posterior, pensant sobre el particular, vaig veure clar que, sense ajut, l'única manera d'evitar l'ensurt passa per donar prioritat a la recuperació de la guia del mort, abans que als caps d'amarratge de proa, tot just la proa de l'embarcació està a mig metre o un metre del pantalà.

ITB (per al proper mes d'abril de 2012)

Documentació que cal presentar Certificat de Navegabilitat/Certificat d'Inscripció Full d'assentament Rebut de l'assegurança vigent de l'embarcació [Certificat de radiobalisa (Zona 1 i 2)] [Certificat de rai salvavides (Zona 1, 2 i 3)] Llicència d'Estació Vaixell (LEB) (LEB d'VHF amb DSC, en el nostre cas) Preu aproximat (de 7,01 m a 8 m d'eslora): 355 euro Disposicions DGMM per als equips de seguretat

Tasques de manteniment anual

Del 13 de juny al 18 de juny he portat al Sobrevent a l'esplanada de varada per fer les tasques de manteniment: Arriar el gènova i les seves escotes per fer-ne la neteja a casa (gènova: fregall de rentar plats, galleda d'aigua calenta, sabó, esponja, pols per netejar el polièster; escotes: sabó Norit neutre aigua calenta i esbandir a la rentadora). Netejar l'obra viva amb iagua a pressió, eixugar, i donar dues capes de pintura antiincrustant Titan (1 pot de 2,5 L i un pot més de 75 cL). Netejar eix i hèlix amb una disolució d'àcid clorhídric (salfumant) i aigua a pressió, pulir amb paper de vidres i donar dues capes de primari amb component epoxi i, finalment, dues capes de pintura antiincrustant Titan per hèlixs i eixos. Canviar els ànodes (l'ànode de l'eix) i l'ànode de l'hèlix. En Jose (de Mestral Nàutic) ha desmuntat també el suport de l'antic motor fora borda i pintar el mirall de popa i ha fet la revisió anual del motor diesel. En Coco i en Josep els mariners del travelift m'han atès molt bé (els he donat 20 euros de propina; deu en treure'l de l'aigua i deu més en avarar-lo) i, com sempre, en Jordi i en Jose (de Mestral Nàutic) han fet la seva tasca amb una gran professionalitat i simpatia. Despeses: Estada de varada (13/06-18/06), consum d'aigua i electricitat (13/06-18/06), travelift: 202,20 € (18% d'IVA inclòs) Pintura antiincrustant autopulimentable Titan per a velers (velocitat mitjana): 1 pot de 2,5 L i un pot petit de 75 cL Pintura d'imprimació amb base epoxi per a eix i hèlix: 1/3 pot de 75 cL Pintura antiincrustant per a eix i hèlix: 1 pot petit 1 capsa de guants de Latex Guants de goma de neteja 3 caretes protectores buconasals 3 pinzells plans (4 cm) cinta de carrosser 1 ànode d'eix 1 anode de cap d'hèlix Salfumant Dissolvent universal Titan Líquid de neteja antioxidant Titan Sabó líquid Dues esponges i 1 fregall 3 rodes de llaneta de 10 cm 1 porta rodets 1 allargador per al porta rodets Motor (canvi de filtres i oli, desmuntar pre filtre de combustible; netejar, muntar i encebar el circuït de combustible, reomplir nivell de líquid refrigerant del circuït sucundari de refrigeració, comprovacions): 1 filtre d'oli (motor) 1 filtre de combustible (motor) 1 impulsor de turbina (refrigeració del circuït primari del motor) 1 llauna d'oli sintètic per a motor diesel 040

Últim dia d'hivern, vent de llevant, i peixos lluna

Avui ha bufat vent de llevant de força 3. He sortit del port a les 1200 HRB. Sempre és una mica més complicat sortir de l'amarri quan bufa el vent de llevant, cal estar una mica més amatent, perquè el vent fa que el veler tendeixi a desplaçar-se transveralment. La mar, arrissada. He vist els primers peixos lluna (Mola mola) de l'any. També hi havia una regata de creuers. Comença la primavera. Ha fet un dia magnífic. He practicat virades per avant i per rodó. Quan bufa el vent de llevant sempre poso rumb al Roc de Sant Gaietà. He navegat fins a prop del monument als pescadors de Torredembarra i, a continuació, he virat i he posat rumb a la Torre de la Mora, amb el vent per l'aleta i les veles amollades. Quan ja tenira la platja d'Altafulla (1300 HRB) pel través d'estribord, he virat per rodó i amb una agradable cenyida m'he dirigit a port. Una vegada més, he comprovat que recollir el gènova en plena cenyida és força còmode i ràpid.

Bont vent i bona mar

El dimecres 9 de març, aprofitant que tenia la setmana de descans, he sortir a les 1100 HRB posant rumb SW. Cel seré, vent de component S i grau Beaufort 3, mar plana-arrissada. No es fàcil trobar un dia tan bo com aquest per navegar entre tots aquests dies de març que el temps és difícil de predir. Com que le vent ha bufat amb una mica més d'intensitat que la sortida anterior, he gaudit d'unes quantes cenyides, amb una divertida escora. Quan he de deixar per un moments la canya (per anar a la cabina per algun motiu) m'he acostumat a fer servir tan sols un parell de gomes elàstiques (de les senzilles, per subjectar objectes) que fixo als càncams de les aletes (una per cada costat) unint-los a la canya amb els ganxos. Navegant amb rumbs de cenyida o de través, isi el vent és estable i no és molt fort, fins i tot hem puc despreocupar durant uns quants minuts de la canya. Com que era un dia feiner, tan sols hem sortit tres embarcacions de port: el Sobrevent, una barca a motor, i un altre veler. He fet un recorregut circular, fent unes quantes bordades i he tornat a port a les 1330 HRB. En entrar he vist els corb marins (Phalacrocorax carbo, o corb marí gros) ben posats, erectes, a les pedres de la bocana; alguns amb obrint les ales mullades de les cabussades. M'ha sorprès ja dins del port una gran medusa (30 cm de diàmetre i 50 cm de longitud fins als extrems dels filaments) que em sembla que es tracta de Rhizostoma pulmo; no n'havia vist mai cap a l'hivern encara.

Primera sortida de l'any 2011

e sortit a les 1145 HRB. Vent real  de component SE i  vent aparent de component de component ESE amb força Beaufort 2-3; mar plana, gairebé arrissada; cel seré. No he navegat molta estona: he posat rumb ENE (en cenyida) fins a una milla i mitja de la bocana i he virat en rodó (1210 HRB), tornant a port amb el vent per l'aleta de babord, amb les escotes prou amollades. Feia mesos que no sortia. En tenia moltes ganes. La sortida ha sigut breu, però molt agradable. A més, he pogut disfrutar de la contemplació del vol d'un corb marí, quan ja havia posat rumb a port. A un cable de la bocana, he orsat i, des d'una agradable cenyida, he virat per avant. A mig virar, quan el Sobrevent s'estava posant a fil de roda, he recollit ràpidament el gènova, talment como si volgués fondejar a vela, i el veler s'ha aturat; la maniobra m'ha sortit força bé. He arriat la major i he baixat les defenses per entrar a port. He apagat la radio, he desconnectat la bateria de servei i, connectant la d'arrancada del motor, he posat en marxa el motor diesel, tornant a connectar la radio tot seguit.  María i les seves nevodes, Isabel i Carmen, han vingut al port per dinar tots junts: una amanida i un arròs caldós molt bo a Ca La Lisa i Marc.

Retirant el vell reflector de radar de dalt de pal

Avui ha fet un dia boirós. El mar, planer, tenia un color lletós. I, de vent, res de res. He pujat al pal per desmuntar el vell reflector de radar; el plàstic s'havia deteriorat tant que s'ha partit per la meitat, i algunes de les peces reflectores d'alumini que hi ha a l'interior [la major part de forma quadrada, muntades les unes damunt les altres, com si fos una roda de molinet, i d'altres, de forma circular (als extrems)] havien caigut sobre a coberta. M'he posat l'arnés d'escalada i he hissant la vella corda groga d'escalar de 10,5 mm amb la drissa de la major i assegurant-la també amb la drissa del gènova, assegurant-me amb un nus autoblocant fet amb un cordino de 5 mm de diàmetre. Els estreps de plàstic han resultat de molta utilitat perquè, penjants amb una baga del primers esglaons del pla, m'han ajudat a elevar-me fins poder posar-hi els peus. He pujat fins dalt de tot i, penjant-me de l'eslinga d'escalada artificial, he tallat el cordino que subjectava el reflector amb el ganivet multiús que sempre porto en una funda a l'arnés; l'he penjat a l'arnés per poder baixar-lo fins a coberta i quan ja estava a punt de començar el descens, dos mariners del port han vingut a dir-me molt amablement que és normatiu del port avisar quan hom vol pujar al pal; i més encara, si es fa tot sol. Els he dit que no havia avisat perquè desconeixia la norma i que, la propera vegada els avisaria sens falta. M'han comentat que és preceptiu l'ús d'una guíndola per treballar dalt de tot amb comoditat i seguretat.


font de la imatge: Wikipedia

Després de recollir-ho tot, m'he trobat amb un tripulant imprevist instal·lat còmodament en un racó del balcó de proa: un llagosta migratòria (Locusta migratoria). Quan he marxat l'he deixat prendre el sol tranquil·lament.

El canal des Deux Mers una via fluvial naveglable per a petits velers que agermana l'Atlàntic i el Mediterrani

El canal des Deux Mers és una via navegable que enllaça l'Atlàntic amb el Mediterrani, de Bordeaux (Gironde) a Toulouse pelcanal de la Garonne i, ja al canal du Midi, de Toulouse fins a Sète, passant per Carcassonne i Béziers. Si el calat és inferior a 1,6 m ja es pot fer servir aquesta via, això sí, caldrà desarborar el pal per poder passar.