|
miércoles, 27 de julio de 2011
ITB (per al proper mes d'abril de 2012)
domingo, 3 de julio de 2011
Tasques de manteniment anual
Del 13 de juny al 18 de juny he portat al Sobrevent a l'esplanada de varada per fer les tasques de manteniment:
|
domingo, 20 de marzo de 2011
Últim dia d'hivern, vent de llevant, i peixos lluna
Avui ha bufat vent de llevant de força 3. He sortit del port a les 1200 HRB. Sempre és una mica més complicat sortir de l'amarri quan bufa el vent de llevant, cal estar una mica més amatent, perquè el vent fa que el veler tendeixi a desplaçar-se transveralment. La mar, arrissada. He vist els primers peixos lluna (Mola mola) de l'any. També hi havia una regata de creuers. Comença la primavera. Ha fet un dia magnífic. He practicat virades per avant i per rodó. Quan bufa el vent de llevant sempre poso rumb al Roc de Sant Gaietà. He navegat fins a prop del monument als pescadors de Torredembarra i, a continuació, he virat i he posat rumb a la Torre de la Mora, amb el vent per l'aleta i les veles amollades. Quan ja tenira la platja d'Altafulla (1300 HRB) pel través d'estribord, he virat per rodó i amb una agradable cenyida m'he dirigit a port. Una vegada més, he comprovat que recollir el gènova en plena cenyida és força còmode i ràpid. |
sábado, 12 de marzo de 2011
Bont vent i bona mar
El dimecres 9 de març, aprofitant que tenia la setmana de descans, he sortir a les 1100 HRB posant rumb SW. Cel seré, vent de component S i grau Beaufort 3, mar plana-arrissada. No es fàcil trobar un dia tan bo com aquest per navegar entre tots aquests dies de març que el temps és difícil de predir. Com que le vent ha bufat amb una mica més d'intensitat que la sortida anterior, he gaudit d'unes quantes cenyides, amb una divertida escora. Quan he de deixar per un moments la canya (per anar a la cabina per algun motiu) m'he acostumat a fer servir tan sols un parell de gomes elàstiques (de les senzilles, per subjectar objectes) que fixo als càncams de les aletes (una per cada costat) unint-los a la canya amb els ganxos. Navegant amb rumbs de cenyida o de través, isi el vent és estable i no és molt fort, fins i tot hem puc despreocupar durant uns quants minuts de la canya. Com que era un dia feiner, tan sols hem sortit tres embarcacions de port: el Sobrevent, una barca a motor, i un altre veler. He fet un recorregut circular, fent unes quantes bordades i he tornat a port a les 1330 HRB. En entrar he vist els corb marins (Phalacrocorax carbo, o corb marí gros) ben posats, erectes, a les pedres de la bocana; alguns amb obrint les ales mullades de les cabussades. M'ha sorprès ja dins del port una gran medusa (30 cm de diàmetre i 50 cm de longitud fins als extrems dels filaments) que em sembla que es tracta de Rhizostoma pulmo; no n'havia vist mai cap a l'hivern encara. |
lunes, 7 de marzo de 2011
Primera sortida de l'any 2011
e sortit a les 1145 HRB. Vent real de component SE i vent aparent de component de component ESE amb força Beaufort 2-3; mar plana, gairebé arrissada; cel seré. No he navegat molta estona: he posat rumb ENE (en cenyida) fins a una milla i mitja de la bocana i he virat en rodó (1210 HRB), tornant a port amb el vent per l'aleta de babord, amb les escotes prou amollades. Feia mesos que no sortia. En tenia moltes ganes. La sortida ha sigut breu, però molt agradable. A més, he pogut disfrutar de la contemplació del vol d'un corb marí, quan ja havia posat rumb a port. A un cable de la bocana, he orsat i, des d'una agradable cenyida, he virat per avant. A mig virar, quan el Sobrevent s'estava posant a fil de roda, he recollit ràpidament el gènova, talment como si volgués fondejar a vela, i el veler s'ha aturat; la maniobra m'ha sortit força bé. He arriat la major i he baixat les defenses per entrar a port. He apagat la radio, he desconnectat la bateria de servei i, connectant la d'arrancada del motor, he posat en marxa el motor diesel, tornant a connectar la radio tot seguit. María i les seves nevodes, Isabel i Carmen, han vingut al port per dinar tots junts: una amanida i un arròs caldós molt bo a Ca La Lisa i Marc.
domingo, 13 de febrero de 2011
Retirant el vell reflector de radar de dalt de pal
Avui ha fet un dia boirós. El mar, planer, tenia un color lletós. I, de vent, res de res. He pujat al pal per desmuntar el vell reflector de radar; el plàstic s'havia deteriorat tant que s'ha partit per la meitat, i algunes de les peces reflectores d'alumini que hi ha a l'interior [la major part de forma quadrada, muntades les unes damunt les altres, com si fos una roda de molinet, i d'altres, de forma circular (als extrems)] havien caigut sobre a coberta. M'he posat l'arnés d'escalada i he hissant la vella corda groga d'escalar de 10,5 mm amb la drissa de la major i assegurant-la també amb la drissa del gènova, assegurant-me amb un nus autoblocant fet amb un cordino de 5 mm de diàmetre. Els estreps de plàstic han resultat de molta utilitat perquè, penjants amb una baga del primers esglaons del pla, m'han ajudat a elevar-me fins poder posar-hi els peus. He pujat fins dalt de tot i, penjant-me de l'eslinga d'escalada artificial, he tallat el cordino que subjectava el reflector amb el ganivet multiús que sempre porto en una funda a l'arnés; l'he penjat a l'arnés per poder baixar-lo fins a coberta i quan ja estava a punt de començar el descens, dos mariners del port han vingut a dir-me molt amablement que és normatiu del port avisar quan hom vol pujar al pal; i més encara, si es fa tot sol. Els he dit que no havia avisat perquè desconeixia la norma i que, la propera vegada els avisaria sens falta. M'han comentat que és preceptiu l'ús d'una guíndola per treballar dalt de tot amb comoditat i seguretat.

font de la imatge: Wikipedia
Després de recollir-ho tot, m'he trobat amb un tripulant imprevist instal·lat còmodament en un racó del balcó de proa: un llagosta migratòria (Locusta migratoria). Quan he marxat l'he deixat prendre el sol tranquil·lament.
font de la imatge: Wikipedia
Després de recollir-ho tot, m'he trobat amb un tripulant imprevist instal·lat còmodament en un racó del balcó de proa: un llagosta migratòria (Locusta migratoria). Quan he marxat l'he deixat prendre el sol tranquil·lament.
domingo, 6 de febrero de 2011
El canal des Deux Mers una via fluvial naveglable per a petits velers que agermana l'Atlàntic i el Mediterrani
El canal des Deux Mers és una via navegable que enllaça l'Atlàntic amb el Mediterrani, de Bordeaux (Gironde) a Toulouse pelcanal de la Garonne i, ja al canal du Midi, de Toulouse fins a Sète, passant per Carcassonne i Béziers. Si el calat és inferior a 1,6 m ja es pot fer servir aquesta via, això sí, caldrà desarborar el pal per poder passar. |
Suscribirse a:
Entradas (Atom)