Regla pràctica per passar de la velocitat del vent (en nusos) al grau corresponent de l'escala Beaufort, i a l'inrevés

L'escala de Beaufort relaciona la velocitat del vent amb els fenòmens observables que aquest produeix. L'hidrògraf i marí Sir Francis Beaufort (1774-1857) va establir els graus de l'escala a partir dels fenòmens observables a la mar i dels efectes en la reducció de les veles d'una fragata. Ja sabem que l'escala de Beaufort Consta de 13 intervals (enumerats del 0 al 12: de B=0 a B=12), ordenats de menor a major velocitat del vent i, per tant, de menor a major efecte sobre la mar, l'entorn, i el veler. Tradicionalmeent, s'anomena “força” al valor de B (número d'interval o grau de l'escala); així, per exemple, es pot parlar de "vent de força 4" (B=4), fent referència a que la velocitat del vent se situa a l'interval número 4 de l'escala. En qualsevol manual de meteorologia o de nàutica podreu trobar les velocitats del vent i els efectes observables correspoenents en aquests tretze intervals. Com és ben sabut, l'escala de Beaufort continua fent-se servir als comunicats meteorològics. I és per això que convé saber traduir els graus de l'escala a velocitats i, també, a l'inrevés, situar una determinada velocitat en el grau corresponent de l'escala. Llegint l'excel·lent obra de Jean-Yves Bernot (Meteorología y Estrategia, EJ, 2004) em vaig fixar en un procediment molt pràctic per fer això. Aquesta entrada és només per exposar una regla pràctica per situar la mesura de la velocitat del vent (en nusos) a l'interval de l'escala que li correspon i, a l'inrevés, donada la “força” a l'escala de Beaufort, poder determinar una estimació de la velocitat del vent en nusos (kt). A una altura de 10 m, sabem que, en bona aproximació, els valors de la velocitat del vent són proporcioanals als de B3/2, on B correspon al número d'interval de l'escala (del 0 al 12). A efectes pràctics, el resultat del càlcul es pot estimar de la manera següent: 1. Pas del grau (“força”) de l'escala Beaufort (B) a velocitat del vent (en nusos) Si B és més petit o igual que 8, llavors velocitat (kt) = 5 x (B -1) Si B és més gran que 8, llavors velocitat (kt) = 5 x B Exemple 1: Volem saber la velocitat (aproximada) del vent corresponent a un vent de força 5 Beaufort (B=5). Com que B no arriba a 8 tenim que v = 5x(5-1) = 20 kt Exemple 2: Volem saber la velocitat (aproximada) del vent corresponent a un vent de força 9 Beaufort (B=9). Com que B és superior a 8 tenim que v = 5x9 = 45 kt 2. Obtenció del grau (“força”) de l'escala Beaufort (B) corresponent a un vent de velocitat donada (en nusos) Si v és més petit o igual que 40 kt, llavors B = v/5 +1 Si v és més gran que 40 kt, llavors B = v/5 Exemple 3: Volem saber el grau a l'escala Beaufort corresponent a un vent de velocitat igual a 30 kt Com que v no arriba a 40 kt, trobem que B =30/5+1= 7 Beaufort Exemple 4: Volem saber el grau a l'escala Beaufort corresponent a un vent de velocitat igual a 50 kt Com que v és més gran que 40 kt, trobem que B =50/5 = 10 Beaufort

Ja tenim la nova emissora VHF amb l'antena activa GPS (DSC)

Aprofitant els dies de vacances que vaig tenir abans del Nadal, vaig passar per Capitania per sol·licitar el número MMSI (Maritim Mobil Service Identity) per al Sobrevent (224 916 180), començant així els tràmits per instal·lar la nova emissora VHF amb el sistema de trucada selectiva digital (LSD, en castellà; o DSC, en anglès), complint així les disposicions del SMSSM (Sistema Mundial de Socors i Seguretat Marítima). Després de mirar la llista d'emissores no SOLAS [no és necessari que sigui de tipus SOLAS, que són molt més cares, perquè la zona de navegació del Sobrevent és la zona 4] aprovades per la DGMM (Dirección General de la Marina Mercante), em vaig decidir per una GARMIN 100i; i, com que la reglamentació exigeix que vagi connectada a un receptor GPS, he optat per una antena GPS activa (les coordenades geogràfiques apareixen a la pantalla de l'emissora en tot moment) enlloc de comprar un plotter GPS o un nou GPS de butxaca (el que tinc ara, no està homologat per la DGMM). A més, l'antena activa GPS que té forma de plat, de 10 cm de diàmetre [una antena AZIMUT SA-320 (RS232)], no ha calgut ser instal·lada a l'exterior, hi ha bona recepció des de l'interior: menys problemes, m'he estalviat de fer passar el cable fins a popa, on en un principi havia pensat posar-la, muntada al balcó; a més, tot i que estigui protegida, no caldrà patir perquè es malmeti (sol, pluja ...). He fet companyia a en Jaume, l'instal·lador, mentre ell connectava els cables d'alimentació [cable negre (negatiu) i cable vermell (positiu)] i de connexió entre l'emissora i l'antena GPS [NMEA+ (cable verd) i NMEA- (cable malla)] i feia les proves d'emissió i transmissió. M'he fixat com ho feia. És un bon professional. I li agraeixo molt els bons consells que m'ha donat. Només em queda per enllestir la sol·licitud de llicència d'estació (LEB), i l'informe de bon funcionament de l'equip, passos que van inclosos amb l'oferta que em va fer en Jaume. He deixat muntada la vella emissora, això sí, desconnectada de l'alimentació – tal i com m'ha recomanat - i de l'antena del pal; en cas d'avaria de l'emissora nova tindria la vella emissora a punt per fer-la servir; només caldria desconnectar l'antena de l'emissora GARMIN i connectar-la a l'emissora AZIMUT i connectar també el cable d'alimentació: totes dues coses es fan sense cap dificultat.

Xaloc. Navegació de tarda vers ponent. Balenes al Mediterrani (costa Valenciana).

He sortit a les 15:00 UTC. Proa a la Torre de la Mora. Rumb 260º. Vent de component SO (xaloc), força 3. Marejol. A la tarda, aquest rumb permet gaudir d'una navegació a l'ombra de les veles quan el Sol va baixant, amb bonics contrallums dels paisatges costaners. El sistema de guiatge va molt bé. Es manté bé el rumb si teso bé el cap amb el nus auto blocador. He escoltat per VHF un missatge de València Tràfic avisant d'una balena morta ( 9 m), a la deriva a les costes de València: “Securité, securité, securité. Llamada general, llamada general, llamada general. Aquí Valencia Trafico con importante aviso a la navegación ... Para escucharlo en las costas de Tarragona pasen al canal 24 ....”. Quina alegria si es tractés d'una balena viva. Aquests missatges sempre em produeixen una sensació de recança, com si es tractés d'un accident. He arribat fins la Cala de la Mora amb vent aparent per l'amura de babord. He virat per avant quan el vent real ja havia rolat al Sud i, de cenyida (vent aparent del Nord-Est), a quatre nusos aproximadament, he tornat a port a les 18:30 UTC. El sistema de guiatge que m'he fet amb els caps i les politges em permet asseure'm a l'ombra de les veles prop del pal i corregir el rumb accionant el cap que passa per la politja del pal (vegeu l'article anterior) tesant-lo vers babord (la proa cau a babord) o vers estribord (la proa cau a estribord).

El pilot de canya ha dit prou. Gavines i onades.

Avui he tornat a provar el pilot de canya Simrad-Navico TP20. Només sortir del port, navegant a motor, he fixat el rumb. Al començament semblava que tot anava bé: el pilot anava corregint el rumb amb regularitat fent un soroll que no indicava en absolut cap avaria en el dispositiu. Però de seguida (al cap de 10 minuts) ha sonat un brunzit continu (una alarma) i l'aparell a deixat de mantenir el rumb; he passat al mode d'ajust manual del rumb prement els botons que fan estirar o escurçar la tija per poder fer caure la proa una mica a estribord o a babord i ja no ha respost.

Hauré de fer-lo revisar. Si més no, ho hauré de tornar a provar. Possiblement s'ha desgastat alguna peça de la transmissió. He continuat amb el sistema dels caps i els nusos auto blocadors per trincar la canya en un angle de timó determinat. I, alternativament, amb les politges i les drisses que hem permeten governar assegut a l'ombra de la vela major, a prop del pal. El gran avantatge d'aquests sistemes és el fet que no posen en compromís la reserva d'energia de la bateria de servei.

El vent, de component S, no ha començat a pujar (a força 3) fins que ja tornava a port (16:00 UTC), però m'ha donat temps a gaudir d'una curta però deliciosa cenyida. Una parella de gavines juguen entres els sinus de les onades mentre el Sobrevent sembla que vulgui afegir-s'hi. Deixen que ens apropem: sis, cinc, quatre .... tres metres per l'amura de babord, i alegrement criden, es posen al llom de l'onada que separa harmoniosament la proa del veler, s'envolen uns segons després. El blanc del seu cos llueix sota el fons blau del mar i el cel, i el so de l'escuma i el fluir de l'aigua sota la quilla sembla agermanar-ho tot.

El pilot de canya funciona. Seguretat. Un iol amb amb major àurica. Albiro una tortuga morta.

Hi ha una mica de marejol. Bufa xaloc (SO), força 3. He sortit a navegar per fer unes quantes provatures: el pilot automàtic de canya (funciona), ajut que vull començar a fer servir enlloc de trincar la canya a la via, tot i que, és clar, he de practicar. M'enduré el manual a casa per estudiar bé totes les funcions. Augmentarà el consum de la bateria de servei, però ja hi compto: la carregaré més sovint. També he provat les dues petites politges instal·lades a la regala de babord i estribord i amb les quals vull provar de governar des de proa o bé des de prop del pal, cas que convingués en alguna maniobra, com ara, hissar el tormentí o bé en una presa de rissos. També aprofitaré per provar una nova manera d'instal·lar la línia de vida. He doblat la vella corda d'escalar de 10,5 mm (de la qual ja n'havia tallat, fa temps, alguns metres per a les amarres de proa) i li fet un nus de buit just a la meitat. He instal·lat una baga afermada a proa, al suport del politjó de l'àncora, (per absorbir l'energia d'una possible estrebada) i un mosquetó de seguretat pel qual li he fet passar l'anell del nus de buit; després, he disposat ambdós trams fins a popa, un a estribord i l'altre a babord, cada un entre la crugia i l'obenc respectiu). Els extrems els connecto a una baga i un mosquetó, un a la cornamusa de l'aleta de babord i l'altre a la d'estribord. Per tal que els dos trams de línia s'elevin un cert angle (des de popa al pal) que faciliti el desplassament d'un nus auto blocant - al qual hom s'ha de connectar quan s'hagi de sortir de la banyera per anar a coberta - he fet un nus de buit a la drissa de l'espinnaker i he afermat l'altre extrem a la cornamusa del pal; a la nansa de nus hi he posat dos mosquetons per connectar-hi les línies i mantenir-les una mica tesades (per facilitar que els nusos auto blocants llisquin bé sense tracció quan hom es trasllada de la banyera fins, més o menys, al costat del pal a fi de poder, hissar o arriar la vela major, prendre rissos, etcètera. Per continuar fins a proa cal assegurar-se als dos trams de línia que van del pal a proa mitjançant els corresponent nusos auto blocants que ja deixo fets i posats. El sistema crec que és una mica més segur que el que feia servir fins ara, però hi ha un mica més d'enrenou a coberta amb les línies posades. No em dono per satisfet, però: provaré també - a la pròxima sortida - la disposició clàssica de les línies de vida, a ras de coberta. Fa molta xafogor. No he parat de fer provatures mentre navegàvem en cenyida al rumb 120º. Amb les ulleres de sol, que no tinc graduades, em resulta impossible llegir la lletra menuda del manual del pilot de canya: ho hauré de fer a port, o millor, a casa. Entre això i aquesta mica de marejol que hi ha acabaria marejant-me si continués llegint el manual i governant a la canya mentre toco els botons del pilot per anar fent proves, posant-me i traient-me les ulleres, enfoncant i desenfocant la vista. Ja eren les 13:00 UTC quan he decidit tornar a port. He virat per rodó i amb el vent aparent entrant per l'aleta ens hem anat apropant a la bocana del port. Ja molt a prop del port he pogut contemplar com navegava un iol amb vela àurica i botaló, amb un ianqui hissat, amb rumb 060º, a set cables per l'amura de babord. A tres cables de la bocana, després d'enrotllar el gènova i d'arriar la vela major i les defenses, quan ja estava a 50 m de la marca d'estribord de la bocana m'ha estranyat veure-hi una tortuga, mantenint-se a la superfície. És la segona que albiro; la primera, fa un parell d'anys. Tot just identificat l'animal com una tortuga, m'he posat molt content. Estic de sort - he pensat -: durant l'anterior sortida (una setmana enrere) vaig poder albirar un parell de dofins i un encontre amb un animal marí sempre m'emociona. Malgrat tot, la tortuga estava morta: surava a la superfície, segurament, des de feia ja uns quants dies, ja que el seu estat de descomposició s'ha fet evident quan l'he tingut a tres metres pel través d'estribord. He virat en rodó al seu voltant per assegurar-me que l'animal estava mort: presentava un color entre marró i blanc, i estava tot inflat, vet aquí que surés talment como una boia, sense capbussar-se quan ens hi apropàvem; les plaques de la closca les tenia ja mig despreses. M'he entristit en adonar-me'n. Ja estava apunt de donar avís de l'albirament; la tortuga mediterrània és una espècie protegida i cal donar la posició de l'animal per tal que, si és necessari - podria estar ferida per haver mossegat un ham de palangre o, simplement estar malalta -, es pugui ajudar l'animal. El cel era del color del plom i la calor m'esclafava assegut vora la canya. He maniobrat lentament fins a l'amarri, travessant una zona d'aigua bruta de combustible provinent de la sentina massa bruta d'alguna embarcació del pantalà de més a ponent. He endreçat les coses amb calma, i he ruixat amb aigua dolça la coberta del Sobrevent. Avui hi ha poca gent al port, i la major part de les persones que hi ha, estan dinant alegrament a les terrasses dels restaurants. El xaloquet ha caigut una mica, però continua bufant, tímidament.

Algunes feines de manteniment durant el mes de juliol

He netejat i pintat les dues àncores amb una capa d'imprimació amb base d'epoxy i les haig estibat al cofre d'estribord, a punt per preparar l'una o bé l'altra segons el tipus de fondeig: una Britany, de 10 kg, com a àncora de respecte i d'un eventual fondeig per popa; i l'àncora principal, una Kobra, de 12 kg. Al cofre d'estribord també hi he estibat un tram de cadena de 10 m, amb el grillet a punt per muntar l'àncora ràpidament i un cap de fondeig de 50 m al cofre de babord. Al cofre de proa hi he estibat la línia de fondeig principal: 25 m de cadena de 8 mm i 50 m de cap.

He reparat el forat que causava la fuita de l'embarcació auxiliar (una neumàtica) amb un pedaç i cola adhesiva, i l'he estibat al cofre d'estribord, juntament amb l'inflador, el ruixó i el seu cap, i els dos rems.

He netejar i rascat el vernís (ja molt embellit) amb paper de vidre la taula de cartes i l'he tornat a pintar amb vernís

Per poder donar més o menys bossa a la vela major, he instal·lat una politja i he habilitat el gigre de la botavara per poder regular la tensió del "pajarín"

He netejat i sanejat la fusta de l'engraellat del terra de la banyera i l'he protegit amb una capa d'oli de teca.

Haig envernissat la fusta del plafó d'instruments que hi ha a l'entrada de la cabina i les dues planxes de contraplacat que tanquen el tambutxo.

També he fet neteja de la cabina de proa.

He tornat a posar el gènova nou ... he vernissat la taula de cartes ...ús del sel·lector de bateries

Ahir, diumenge, vaig sortir a la tarda. Eren les 18 h (HO) quan sortia per la bocana del port, altra vegada amb el gènova nou. Durant l'hivern i primavera l'havia substituït pel vell, més pesant i sufert. La veritat és que hi ha una gran diferència de rendiment: el nou, és clar, és molt millor.

La navegació ha estat plaent (vent de component Sud, força 3). He posat rumb a la punta cardinal sud de la platja de Tamarit i he fet unes quantes virades per avant i, per tornar, una per rodó, navegant amb vent per l'aleta fins poc abans del Far de Torredembarra; tot seguit he enrotllat el gènova i, en empopada m'he apropat a un cable de la bocana, abaixant mentrestant les defenses i arrancant el motor.

Les bateries estan ben carregades. He decidi dedicar la bateria núm. 1 (la situada més al fons del compartiment) a l'arrancada del motor (posició del selector: núm. 1) que es carregarà mentre navegui a motor. La segona la dedico a bateria de servei (posició davantera al compartiment, posició del sel·lector: número 2) i la carregaré amb el carregador de bateries a port de tant en tant; o bé, invertiré cada dos mesos aproximadament les funcions de l'un i l'altra per tal de mantenir les càrregues amb l'alternador i no haver de fer servir tant el carregador a port.