Tasques de manteniment anual

Del 13 de juny al 18 de juny he portat al Sobrevent a l'esplanada de varada per fer les tasques de manteniment: Arriar el gènova i les seves escotes per fer-ne la neteja a casa (gènova: fregall de rentar plats, galleda d'aigua calenta, sabó, esponja, pols per netejar el polièster; escotes: sabó Norit neutre aigua calenta i esbandir a la rentadora). Netejar l'obra viva amb iagua a pressió, eixugar, i donar dues capes de pintura antiincrustant Titan (1 pot de 2,5 L i un pot més de 75 cL). Netejar eix i hèlix amb una disolució d'àcid clorhídric (salfumant) i aigua a pressió, pulir amb paper de vidres i donar dues capes de primari amb component epoxi i, finalment, dues capes de pintura antiincrustant Titan per hèlixs i eixos. Canviar els ànodes (l'ànode de l'eix) i l'ànode de l'hèlix. En Jose (de Mestral Nàutic) ha desmuntat també el suport de l'antic motor fora borda i pintar el mirall de popa i ha fet la revisió anual del motor diesel. En Coco i en Josep els mariners del travelift m'han atès molt bé (els he donat 20 euros de propina; deu en treure'l de l'aigua i deu més en avarar-lo) i, com sempre, en Jordi i en Jose (de Mestral Nàutic) han fet la seva tasca amb una gran professionalitat i simpatia. Despeses: Estada de varada (13/06-18/06), consum d'aigua i electricitat (13/06-18/06), travelift: 202,20 € (18% d'IVA inclòs) Pintura antiincrustant autopulimentable Titan per a velers (velocitat mitjana): 1 pot de 2,5 L i un pot petit de 75 cL Pintura d'imprimació amb base epoxi per a eix i hèlix: 1/3 pot de 75 cL Pintura antiincrustant per a eix i hèlix: 1 pot petit 1 capsa de guants de Latex Guants de goma de neteja 3 caretes protectores buconasals 3 pinzells plans (4 cm) cinta de carrosser 1 ànode d'eix 1 anode de cap d'hèlix Salfumant Dissolvent universal Titan Líquid de neteja antioxidant Titan Sabó líquid Dues esponges i 1 fregall 3 rodes de llaneta de 10 cm 1 porta rodets 1 allargador per al porta rodets Motor (canvi de filtres i oli, desmuntar pre filtre de combustible; netejar, muntar i encebar el circuït de combustible, reomplir nivell de líquid refrigerant del circuït sucundari de refrigeració, comprovacions): 1 filtre d'oli (motor) 1 filtre de combustible (motor) 1 impulsor de turbina (refrigeració del circuït primari del motor) 1 llauna d'oli sintètic per a motor diesel 040

Últim dia d'hivern, vent de llevant, i peixos lluna

Avui ha bufat vent de llevant de força 3. He sortit del port a les 1200 HRB. Sempre és una mica més complicat sortir de l'amarri quan bufa el vent de llevant, cal estar una mica més amatent, perquè el vent fa que el veler tendeixi a desplaçar-se transveralment. La mar, arrissada. He vist els primers peixos lluna (Mola mola) de l'any. També hi havia una regata de creuers. Comença la primavera. Ha fet un dia magnífic. He practicat virades per avant i per rodó. Quan bufa el vent de llevant sempre poso rumb al Roc de Sant Gaietà. He navegat fins a prop del monument als pescadors de Torredembarra i, a continuació, he virat i he posat rumb a la Torre de la Mora, amb el vent per l'aleta i les veles amollades. Quan ja tenira la platja d'Altafulla (1300 HRB) pel través d'estribord, he virat per rodó i amb una agradable cenyida m'he dirigit a port. Una vegada més, he comprovat que recollir el gènova en plena cenyida és força còmode i ràpid.

Bont vent i bona mar

El dimecres 9 de març, aprofitant que tenia la setmana de descans, he sortir a les 1100 HRB posant rumb SW. Cel seré, vent de component S i grau Beaufort 3, mar plana-arrissada. No es fàcil trobar un dia tan bo com aquest per navegar entre tots aquests dies de març que el temps és difícil de predir. Com que le vent ha bufat amb una mica més d'intensitat que la sortida anterior, he gaudit d'unes quantes cenyides, amb una divertida escora. Quan he de deixar per un moments la canya (per anar a la cabina per algun motiu) m'he acostumat a fer servir tan sols un parell de gomes elàstiques (de les senzilles, per subjectar objectes) que fixo als càncams de les aletes (una per cada costat) unint-los a la canya amb els ganxos. Navegant amb rumbs de cenyida o de través, isi el vent és estable i no és molt fort, fins i tot hem puc despreocupar durant uns quants minuts de la canya. Com que era un dia feiner, tan sols hem sortit tres embarcacions de port: el Sobrevent, una barca a motor, i un altre veler. He fet un recorregut circular, fent unes quantes bordades i he tornat a port a les 1330 HRB. En entrar he vist els corb marins (Phalacrocorax carbo, o corb marí gros) ben posats, erectes, a les pedres de la bocana; alguns amb obrint les ales mullades de les cabussades. M'ha sorprès ja dins del port una gran medusa (30 cm de diàmetre i 50 cm de longitud fins als extrems dels filaments) que em sembla que es tracta de Rhizostoma pulmo; no n'havia vist mai cap a l'hivern encara.

Primera sortida de l'any 2011

e sortit a les 1145 HRB. Vent real  de component SE i  vent aparent de component de component ESE amb força Beaufort 2-3; mar plana, gairebé arrissada; cel seré. No he navegat molta estona: he posat rumb ENE (en cenyida) fins a una milla i mitja de la bocana i he virat en rodó (1210 HRB), tornant a port amb el vent per l'aleta de babord, amb les escotes prou amollades. Feia mesos que no sortia. En tenia moltes ganes. La sortida ha sigut breu, però molt agradable. A més, he pogut disfrutar de la contemplació del vol d'un corb marí, quan ja havia posat rumb a port. A un cable de la bocana, he orsat i, des d'una agradable cenyida, he virat per avant. A mig virar, quan el Sobrevent s'estava posant a fil de roda, he recollit ràpidament el gènova, talment como si volgués fondejar a vela, i el veler s'ha aturat; la maniobra m'ha sortit força bé. He arriat la major i he baixat les defenses per entrar a port. He apagat la radio, he desconnectat la bateria de servei i, connectant la d'arrancada del motor, he posat en marxa el motor diesel, tornant a connectar la radio tot seguit.  María i les seves nevodes, Isabel i Carmen, han vingut al port per dinar tots junts: una amanida i un arròs caldós molt bo a Ca La Lisa i Marc.

Retirant el vell reflector de radar de dalt de pal

Avui ha fet un dia boirós. El mar, planer, tenia un color lletós. I, de vent, res de res. He pujat al pal per desmuntar el vell reflector de radar; el plàstic s'havia deteriorat tant que s'ha partit per la meitat, i algunes de les peces reflectores d'alumini que hi ha a l'interior [la major part de forma quadrada, muntades les unes damunt les altres, com si fos una roda de molinet, i d'altres, de forma circular (als extrems)] havien caigut sobre a coberta. M'he posat l'arnés d'escalada i he hissant la vella corda groga d'escalar de 10,5 mm amb la drissa de la major i assegurant-la també amb la drissa del gènova, assegurant-me amb un nus autoblocant fet amb un cordino de 5 mm de diàmetre. Els estreps de plàstic han resultat de molta utilitat perquè, penjants amb una baga del primers esglaons del pla, m'han ajudat a elevar-me fins poder posar-hi els peus. He pujat fins dalt de tot i, penjant-me de l'eslinga d'escalada artificial, he tallat el cordino que subjectava el reflector amb el ganivet multiús que sempre porto en una funda a l'arnés; l'he penjat a l'arnés per poder baixar-lo fins a coberta i quan ja estava a punt de començar el descens, dos mariners del port han vingut a dir-me molt amablement que és normatiu del port avisar quan hom vol pujar al pal; i més encara, si es fa tot sol. Els he dit que no havia avisat perquè desconeixia la norma i que, la propera vegada els avisaria sens falta. M'han comentat que és preceptiu l'ús d'una guíndola per treballar dalt de tot amb comoditat i seguretat.


font de la imatge: Wikipedia

Després de recollir-ho tot, m'he trobat amb un tripulant imprevist instal·lat còmodament en un racó del balcó de proa: un llagosta migratòria (Locusta migratoria). Quan he marxat l'he deixat prendre el sol tranquil·lament.

El canal des Deux Mers una via fluvial naveglable per a petits velers que agermana l'Atlàntic i el Mediterrani

El canal des Deux Mers és una via navegable que enllaça l'Atlàntic amb el Mediterrani, de Bordeaux (Gironde) a Toulouse pelcanal de la Garonne i, ja al canal du Midi, de Toulouse fins a Sète, passant per Carcassonne i Béziers. Si el calat és inferior a 1,6 m ja es pot fer servir aquesta via, això sí, caldrà desarborar el pal per poder passar.

Curs d'actualització en procediments de radio amb el nous sistema de trucada digital. Sistema Mundial de Socors i Seguretat Marítima (SMSSM/GMDSS)

El dissabte passat (3 de juliol) vaig assistir a un curs intensiu (de 0800 a 1100 UTC, i de 1300 a 1900 UTC) d'actualització de procediments de radio per a CI a l'escola Argos: VHF, OM, OC; sistema INMARSAT, sistema COSPAS-SARSAT; NAVTEX; el sistema d'ajut al salvament basat en l'ús de transpondedors de radar (RESAR/SART), etcètera.

El curs consistia en fer pràctiques en simuladors. Per altra banda, com a complement, va molt bé tenir a mà el llibret sobre comunicacions per a CI que ha publicat la DGMM i que es pot descarregar de la xarxa, el qual té annexos molt útils amb els MMSI de les estacions costeres, els canals amb les corresponents frequències d'emissió i recepció, horaris d'emissió de comunicats meteorològics i avisos a navegats, estacions NAVTEX i zones que cobreixen, etcètera.

La primera cosa que cal tenir en compte (en totes les bandes) és el fet que, bàsicament, els canals de comunicació per radiotelefonia es caracteritzen pel fet que l'emissió Tx es fa a través d'una determinada freqüència mentre que la recepció té lloc mitjançant una altra freqüència Rx que, eventualment, pot ser diferent de la primera; si són les mateixes direm que la comunicació es fa en mode simplex (o que el canal és de tipus simplex); però això no és sempre així: en alguns canals (duplex), aquestes freqüències poden ser diferents, i això explica el fet que, a vegades, estant a l'escolta en un d'aquests canals, puguem el missatge transmés per la costera però no la resposta del barco. Aquesta és la raó per la qual els canals de treball del tràfic de socors o seguretat sempre són canals simplex per tal que això no succeeixi. En VHF el canal de tràfic de comunicacions de seguretat entre embarcacions (13) i els canals de treball pont a pont també solen ser canals simplex (8, 72, 74); no obstant això, en OM i OC, l'ús dels canals duplex és més habitual i és per això que cal disposar del nomenclator a bord o, si més no, d'una llista prou completa de les freqüències d'emissió (Tx) i recepció (Rx) de les emissores costeres. En OC, per establir comunicació amb una costera, cal seleccionar com a freqüència de recepció del nostre equip Rx_barco la freqüència d'emissió de la costera Tx_costera; i, naturalment, com a freqüència d'emissió de la nostra embarcació Tx_barco, la freqüència de recepció de la costera Rx_costera.

Una de les coses remarcables que cal observar en fer servir el nou sistema de DSC (trucada selectiva digital) - canal 70 en VHF - és la que fa referènci a l'eventual recepció d'un missatge de socors d'una altra embarcació: cal esperar a que una estació costera en faci l'acusament de rebut (no l'han de fer les embarcacions que hagin rebut la trucada de socors DSC pel canal 70); només en el cas que, passats al menys cinc minuts, no es produís aquest acusament de rebut per part de les costeres (al qual hem de contestar digitalment validant la recpció i posant-nos a fer el seguiment pel canal de treball per al tràfic de socors en radiotelefonia: canal 16)), hom podria plantejar-se de donar-lo un mateix, però cal tenir ben present que l'acusament de rebut aborta la repetició de la trucada de socors. Sempre és millor fer una retransmissió del socors ("may day relay") per trucada digital o bé mirar d'establir comunicació per radiotelefonia (canal 16 en VHF) amb alguna costera o bé Salvament Marítim per mirar d'aclarir la situació de l'acusament de rebut.

Pel que fa a les trucades de seguretat (securité), una vegada hem fet la trucada digital, el canal de treball de radiotelefonia per VHF és el canal 13 (seguretat entre embarcacions). Això és el que es pot fer, per exemple, per donar avís de l'albirament d'un tronc a la deriva. Alternativament, també ens podem posar en contacte amb una costera per tal que aquesta estació faci la corresponent trucada general a totes les embarcacions.

En radiotelefonia VHF, els canals simplex adequats per parlar entre barcacions són els següents: 8, 72, i 74. Recordem que primer cal establir contacte amb l'embarcació amb la qual ens volem comunicar per mitjà del canal 16 (sense ocupar-lo molta estona, ja que recordem que continua sent el canal simplex de radiotelefonia VHF per al tràfic de socors (el canal de treball); l'embarcació amb la qual volem contactar, en escoltar-nos a través del canal 16, és qui ha d'establir el canal per parlar (canals: 8, 72, o bé 74).